Back Atlas (mitologie) AF أطلس (أسطورة) Arabic اطلس ARZ Atles (mitoloxía) AST Atlant (mifologiya) AZ Atlas BAN Атлас (митология) Bulgarian আতলাস (পৌরাণিক চরিত্র) Bengali/Bangla Atlas (mitologiezh) BR Atlas (mitologija) BS
 L'Atles Farnese del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols  | |
| Tipus | tità |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Naixement | cap valor |
| Família | |
| Parella | Hèsperis |
| Cònjuge | Plèione i Etra |
| Mare | Clímene (filla d'Oceà) i Àsia |
| Pare | Jàpet |
| Fills | Mèrope, Hiant, Taígete, Maia, Celeno, Calipso, Alcíone, Astèrope, Electra, Hèsper, Ambrosia, Cleïa, Coronis, Polixo, Fèsile, Dione (filla d'Atlas), Dione, Hespèrides, Diomedes, Eudora i Mera |
| Germans | Prometeu, Meneci, Epimeteu i Eumel |
| Altres | |
| Càrrec | rei de atlantida |
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant[1][2] (grec antic: Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics. Segons Hesíode era fill de Jàpet i de Clímene, mentre que segons Apol·lodor[3] era germà de Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia; a més, hi ha tradicions que el fan fill d'Urà, i per tant, germà de Cronos. Hesíode diu que va participar com a líder dels titans en la Gigantomàquia i que Zeus li va imposar el càstig de portar el cel i la terra damunt les espatlles. El mateix Hesíode situa el lloc on vivia a l'extrem occidental del país de les Hespèrides,[4] però de vegades es diu que vivia «entre els hiperboris».
Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i hom el va considerar un home convertit en muntanya. S'explica que quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa. El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània Tingitana, ara Marroc, on hi ha la serralada de l'Atles, i a altres d'Itàlia, de l'Arcàdia, i del Caucas.
Hi ha tradicions tardanes que consideren Atles un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i per això va ser divinitzat.[5]
Hi ha un altre Atles epònim de l'Atlàntida, fill de Posidó i de Clito, que, segons la tradició, va ser rei d'aquell continent desaparegut.
- ↑ Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear: ATLAS neol.: cast. Atlas.|| 1. Nom d'un déu que, segons la mitologia grega, sostenia damunt sa esquena la volta del cel.
- ↑ «Atles | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ Biblioteca d'Apol·lodor, I 2.3.
- ↑ Hesíode, Teogonia 517–520.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 64. ISBN 9788496061972.