Tipus | ciutat i gran ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Perú | ||||
Regió | Regió d'Ayacucho | ||||
Província | Huamanga | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 216.444 (2017) (72,6 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2.981.370.000 m² | ||||
Altitud | 2.761 m | ||||
Creació | 25 abril 1540 | ||||
Organització política | |||||
Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 05000–05003 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 66 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Ayacucho (fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825) és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho. Es troba al vessant oriental de la serralada dels Andes a una altitud de 2761 msnm [nota 1] i gaudeix d'un clima temperat i sec, amb brillantor solar tot l'any.
És un dels conjunts arquitectònics i artístics més notables del Perú. Se'l coneix com la «Ciutat de les Esglésies», degut als seus nombrosos temples colonials, i com a «Ciutat Senyorial» per la seva arquitectura, tradició i art.
La ciutat té fama tant nacional com internacional gràcies a les seves peces d'artesania, motiu pel qual va ser declarada com a Capital de l'Art Popular i de l'Artesania del Perú. Destaquen les talles en alabastre (material conegut a la zona com a pedra de Huamanga), la terrisseria - en especial els bous i esglésies de Quinua -, la filigrana del barri de Santa Ana i principalment els cotitzats retaules ayacuchanos.[1] En honor a aquesta ciutat peruana i a la batalla d'independència ocorreguda al seu territori, els països andins d'Argentina, Bolívia, Equador i Veneçuela, van refundar cadascun una ciutat i rebatejant-les respectivament 'Ayacucho'.
És una ciutat de molt alt fervor catòlic.[2] Posseeix més de trenta temples virregnals d'estil renaixentista, barroc i mestís, que alberguen al seu interior fines obres d'art com pintures, imatgeria religiosa i retaules de fusta daurada. A més, es poden apreciar casals colonials, restes arqueològiques i manifestacions artístiques que revelen un passat històric i una tradició encara vigent i atractiva.[3]
Així mateix destaca per la seva música i festivitats, com els carnavals i sobretot la Setmana Santa, ambdues declarades Patrimoni Cultural de la Nació. Aquesta darrera es considera la segona més important del món, pel que fa a celebració de la Setmana Santa.[4][5]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.