L'azraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí. Aquest va declarar apòstates tots els altres musulmans, considerant el territori que ocupaven com a part de Dar al-Kufra, o territori dels no-creients, en què es permet atacar persones i béns. Com a tals, podien ser assassinats en tota impunitat, així que llurs dones i fills.