Bandera de Chicago | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | bandera municipal |
Proporcions | 2:3 |
Subjectes representats | faixa i estel |
Adoptat per | Chicago |
Adoptat | 1917 |
Colors | blau cel, roig i blanc |
Dissenyador | Wallace Rice |
La bandera de Chicago, està definida pel Codi municipal[1] de la ciutat i consta de dues faixes, o franges horitzontals, estretes de color blau cel sobre un camp de color blanc, cadascuna d'una sisena part de l'alçada de la bandera, i col·locades una mica menys d'una sisena part del marge superior i inferior. Quatre estels vermells amb sis puntes agudes cadascuna, són col·locades una al costat de l'altra, molt juntes, al terç mitjà de la superfície de la bandera.[2]
La bandera de la ciutat es va adoptar el 1917 després que el disseny fet per Wallace Rice guanyés un concurs patrocinat per l'Ajuntament. Inicialment va tenir dues estrelles fins al 1933, quan se'n va afegir una tercera. La versió de quatre estrelles existeix des del 1939. Les tres seccions del camp blanc i les dues faixes representen les característiques geogràfiques de la ciutat, els estels simbolitzen esdeveniments històrics i les puntes dels estels les virtuts o conceptes importants. Els esdeveniments històrics simbolitzats per les estrelles són l'establiment de Fort Dearborn, el Gran incendi de Chicago de 1871, l'Exposició Universal de 1893 i l'Exposició internacional "Century of Progress" de 1933–1934.[2][3]
En una revisió de l'Associació Vexil·lològica Nord-americana de 150 banderes de ciutats estatunidenques, la de la ciutat de Chicago va ser la segona millor classificada amb una puntuació de 9,03 sobre 10, només darrere de la bandera de Washington, D.C.[4][5]