Bandera de l'Azerbaidjan | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | bandera nacional |
Ús | |
Subjectes representats | creixent lunar i estrella, mitja lluna, camper i estrella de vuit puntes |
Adoptat per | Azerbaidjan |
Adoptat | 9 novembre 1918 |
Colors | blau clar, roig, verd i blanc |
Dissenyador | Ali bey Huseynzade (en) |
La bandera de l'Azerbaidjan correspon al Partit Musavat, que la va adoptar el febrer de 1917. Fou utilitzada pel govern de Gandja (1918) i reconeguda com a bandera d'estat el 17 de desembre de 1918; estava formada per tres franges horitzontals: blau (color tradicional dels pobles turcs), vermell (símbol de modernitat i progrés) i verd (per la religió islàmica); la mitja lluna com a símbol islàmic representava la religió del país; l'estel era de vuit puntes, una per cada poble turc: txagatais, tàtars, kazakhs, kiptxaks, seljúcides, turcomans, àzeris i otomans). Va quedar abolida el 28 d'abril de 1920 després de la revolució comunista esdevinguda el dia anterior.[1]
Va tornar a aparèixer com a bandera del Front Popular Àzeri el 1987. El 1990 fou reconeguda com a bandera nacional per les autoritats soviètiques. El 5 de febrer de 1991, el Parlament nacional la va proclamar bandera de l'estat independent de l'Azerbaidjan, un cop extinta l'URSS.[2]