 Barquillita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₂CdGeS₄ |
| Localitat tipus | mina Fuentes Villanas, dipòsit Sn-Ge-Cd-Cu-Fe de Barquilla, Salamanca, Castella i Lleó, Espanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.KA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.KA.10  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,45(4) Å; c = 10,61(1) Å; |
| Grup puntual | 4 2m - escalenohedral |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,53 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Ag, Zn, Fe, Mn, Sn, Ga, Sb, Bi |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-050 |
| Símbol | Bql |
| Referències | [1][2] |
La barquillita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, Barquilla, a Salamanca.
- ↑ «Barquillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2015].
- ↑ «Barquillite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 novembre 2015].[Enllaç no actiu]