Basidiomicots

Basidiomicots

Basidiomycota
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Subregne	Dikarya
Divisió	Basidiomycota de Bary, 1866
Classes
Subdivisió Pucciniomycotina   Urediniomicets Subdivisió Ustilaginomycotina   Ustilaginomicets Subdivisió Agaricomycotina   Homobasidiomicets   Heterobasidiomicets

Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta)^[1] constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores. Aquest fílum és el més complex i el més conegut, ja que comprèn nombrosos i variats tipus de fongs. Quan són de caràcter heterotàlic, el miceli primari pateix una dicariotització (somatogàmia o espermatització) produint hifes dicariòtiques que corresponen al miceli secundari. En els fongs de caràcter homotàlic una basidiòspora produeix el miceli dicariòtic. Hi ha presència de quitina en les parets cel·lulars, i apareixen unes estructures anomenades fíbules, molt semblants als uncinuls dels Ascomicets. En aquest grup estan inclosos els fongs de barret, els xampinyons, les neules, els bolets, etc. Els basidiomicots estan caracteritzats per espores (basidiòspora) formades en l'extremitat de cèl·lules especialitzades, els basidis. En aquesta ramificació es troba la majoria de les espècies que produeixen dels carpòfors comestibles o no. Molts d'ells quan arriba l'època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers que coneixem com bolets.