La batalla de la badia de Chesapeake, també coneguda com la batalla dels Caps de Virgínia o simplement, la batalla dels Caps va ser una batalla crucial i definitòria en la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va tenir lloc prop de la boca de la badia de Chesapeake el 5 de setembre de 1781, entre una flota del Regne Unit de la Gran Bretanya conduïda pel vicealmirall Thomas Graves i una flota francesa dirigida pel vicealmirall François Joseph Paul de Grasse, comte de Grassa. Des del punt de vista tàctic, la batalla no va tenir un resultat clar, però des del punt de vista estratègic va ser un gran triomf dels francesos, ja que va conduir directament a la independència dels Estats Units, l'objectiu de la guerra.[1]
La victòria de la flota francesa va impedir a la Royal Navy britànica proveir a les forces del General Lord Cornwallis a Yorktown, Virginia. També va impedir que els britànics obstaculitzessin l'arribada de tropes i provisions de reforç des de Nova York per als exèrcits de George Washington a través de la badia de Chesapeake. Com a resultat de tot això, Cornwallis va rendir el seu exèrcit després del breu Setge de Yorktown (el segon exèrcit britànic que es rendiria durant la guerra), i Gran Bretanya va haver de reconèixer després la independència dels Estats Units d'Amèrica.
«
|
[The] Battle of the Chesapeake was a tactical victory for the French by no clearcut margin, but it was a strategic victory for the French and Americans that Sealed the principal outcome of the war
|
»
|
— Russell Weigley[2]
|