Nens betsileo | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Geografia | |
Estat | Madagascar |
Els betsileos són un grup ètnic de les terres altes de Madagascar, el tercer més gran en termes de població, amb al voltant de 1,5 milions d'individus,[1] i constitueixen al voltant del 12,1 per cent de la població malgaix. Van triar el seu nom, que significa «Els Molts Invencibles», després d'una fallida invasió del rei Ramitraho del regne Menabe a principis del segle xix.[2][3]
Els betsileos habiten el sud de l'altiplà de Madagascar. El seu territori tradicional s'estén des del nord del riu Mania al nord fins al peu del massís d'Andringitra al sud; a l'oest fins Bongolava i a l'est fins al bosc oriental de l'illa, ocupat per la tribu tanala. La major part de la regió Betsileo es troba dins dels límits de la província malgaix de Fianarantsoa, on es troba la capital del mateix nom. Tradicionalment, el seu territori i la seva gent es divideixen en tres grups principals. El Betsileo Nord (o Fisakana) està definit pels rius Ivato i Manandona al nord i els rius Sahanivotry i Mania al sud. El Betsileo Central (o Manandriana) es troba entre els rius Ivato i Matsiatra. El Betsileo Sud és tot el territori Betsileo al sud del riu Matsiatra (Isandra, Lalangina, Iarindrano i Andringitra).
Els diferents regnes Betsileo (Fandriana, Fisakana, Manandriana, Isandra, etc.) existien independentment els uns dels altres, amb tradicions orals que es remunten al segle xvii. Una gran part del poble betsileo va ser convertida en esclaus i comerciada al país o venuda als traficants d'esclaus europeus. Radama I va fer de Fianarantsoa la capital administrativa del poble betsileo central i meridional. El nord estava unit a Antsirabe. Així, els betsileos van començar com a grup el segle xix, com una subdivisió administrativa del govern malgaix.[4]