Back Абиологиа AB Biologie AF Biologie ALS ሥነ ሕይወት AM Biolochía AN علم الأحياء Arabic لبيولوجيا ARY بيولوجيا ARZ জীৱবিজ্ঞান AS Bioloxía AST
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
.jpg)
|
|
|
|
La biologia (del grec βιος, bios, ‘vida’ i λογος, logos, ‘estudi’) és una de les ciències naturals que té com a objecte d'estudi la matèria viva i més específicament el seu origen i evolució; així com de les seves propietats (gènesi, nutrició, morfogènesi, reproducció, patogènia, etc.). La biologia s'ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals, com de les espècies en el seu conjunt, així com de la reproducció dels éssers vius i de les interaccions entre aquests i l'entorn. En altres paraules, es preocupa de l'estructura i la dinàmica funcional comuna a tots els éssers vius a fi d'establir les lleis generals que regeixen la vida orgànica i els seus principis explicatius fonamentals.
La paraula biologia en el seu sentit modern pareix haver sigut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment, es diu que el terme va ser encunyat el 1800 per Karl Friedrich Burdach, encara que es menciona en el títol del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, per Michael Christoph Hanov publicat el 1766.
La biologia comprèn un ampli espectre de camps d'estudi que sovint es tracten com a disciplines independents. Juntes, estudien la vida en un ampli camp d'escales. La vida s'estudia a escala atòmica i molecular en la biologia molecular, en la bioquímica i en la genètica molecular. Des del punt de vista cel·lular, s'estudia en la biologia cel·lular, i a escala multicel·lular, s'estudia en la fisiologia, l'anatomia i la histologia. La biologia del desenvolupament estudia el desenvolupament o l'ontogènesi d'un organisme individual.
Ampliant el camp a més d'un organisme, la genètica tracta el funcionament de l'herència dels pares a la seua descendència. L'etologia tracta el comportament dels grups, açò és, de més d'un individu. La genètica de poblacions observa una població sencera, i la sistemàtica tracta els llinatges entre espècies. Les poblacions interdependents i els seus hàbitats s'examinen en l'ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d'estudi és l'astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida més enllà de la Terra.
Les classificacions dels éssers vius són molt nombroses; es proposen, des de la tradicional divisió en dos regnes establerta per Carl von Linné en el segle xvii, entre animals i plantes, fins a les propostes actuals dels sistemes cladístics amb tres dominis, que comprenen més de 20 regnes.