Aquest article tracta sobre el gènere musical. Vegeu-ne altres significats a «Blues (rugbi)». |
Orígens estilístics | Folk afroamericà, Work songs, Espiritual afroamericà |
---|---|
Orígens culturals | Finals del segle xix al sud dels Estats Units |
Instruments típics | guitarra, piano, harmònica, bateria, saxòfon, veu, banjo, trompeta, trombó |
Popularitat al Mainstream | Arreu des de començaments del segle xx. |
Formes derivades | Bluegrass, Jazz, Rhythm and blues, Rock and Roll |
Origen | Estats Units d'Amèrica |
Creació | dècada del 1890 |
Part de | música popular i música d'Amèrica del Nord |
Subgèneres | |
Boogie-Woogie, Country Blues, Delta Blues, Electric Blues, Fife and drum blues, Jump Blues, Piano Blues | |
Gèneres de fusió | |
Blues rock, Jazz Blues, Punk Blues, Soul Blues | |
Mostra d'àudio |
El blues és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir 'blaus', pren també la significació de 'tristesa'.
Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar amb els espirituals (spiritual song), les cançons de pregària (prayer song), cants de treball (work song), balades anglosaxones, i crits de camp (field holler). La utilització de les notes del blues i la importància dels patrons de pregunta i resposta, tant en la música com en les lletres, són indicatius de l'herència africana occidental d'aquest gènere. Un tret característic del blues és l'ús extensiu de les tècniques "expressives" de la guitarra (bend, vibrato, slide), que posteriorment influirien en els solos d'estils com el rock. El blues va influir en la música popular nord-americana i occidental en general, i arribà a formar part de gèneres musicals com el ragtime, el jazz, el bluegrass, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.
Melòdicament, s'utilitza la tercera disminuïda i l'acord dominant (anomenat blue notes) de l'escala major. També s'usa la tècnica en què un instrument sona com a resposta a un altre (crida i resposta). Al principi, s'utilitzaven instruments molt senzills de fabricació pròpia. Més endavant, s'usaren les guitarres acústiques, el piano i l'harmònica i, finalment, molts d'altres.