Boeing 787

Boeing 787
Tipus	wide-body airliner with 2 jet engines (en) , avió de passatgers amb motors de reacció i avió comercial
Fabricant	Boeing Commercial Airplanes
Estat	Estats Units d'Amèrica
Primer vol	15 desembre 2009
Dimensions	16,9 () × 56,7 () m ;
Pes en buit	247.208
Sostre de vol	13.100 metres
En servei	26 octubre 2011 –
Ús	aviació comercial
Operador/s	All Nippon Airways; Japan Airlines; Ethiopian Airlines; LAN Airlines; Air India; Qatar Airways; LOT Polish Airlines; United Airlines; China Southern Airlines; Royal Brunei Airlines (en) ; Aeroméxico; Hainan Airlines (en) ; TUI Airways (en) ; Norwegian Air Shuttle; British Airways; TUI fly Belgium (en) ; Jetstar Airways; Air Canada; TUI fly Netherlands (en) ; Kenya Airways; Thai Airways International; Air New Zealand; Royal Jordanian Airlines; Xiamen Airlines (en) ; Virgin Atlantic Airways; Avianca; Royal Air Maroc; Etihad Airways; Scoot (en) ; Azerbaijan Airlines; American Airlines; Oman Air (en) ; Saudi Arabian Airlines; Vietnam Airlines; Air Austral (en) ; Air China; Koninklijke Luchtvaart Maatschappij; Air Europa; Uzbekistan Airways (en) ; Air France; Korean Air Lines; El Al; Biman Bangladesh Airlines (en) ; AerCap; Air Tahiti Nui (en) ; BOC Aviation (en) ; China Eastern Airlines; EVA Air (en) ; Gulf Air (en) ; Juneyao Air (en) ; Qantas; Singapore Airlines; Turkish Airlines; WestJet (en) ; Air Premia (en)
Tren d'aterratge	engranatge de tricicle retràctil
Propulsor	General Electric GEnx (en) i Trent 1000
Material	compòsit
Construïts	972 i 1.005
Sèrie	Boeing 7x7

El Boeing 787 Dreamliner és un avió de reacció de llarg abast. Es tracta d'un disseny de dos motors, que es configura per tal de transportar entre 210 i 290 passatgers gràcies a l'ús de geometria de fuselatge ample. És desenvolupat pel fabricant Boeing Commercial Airplanes, un dels principals fabricants d'avions del món.

Aquest disseny té com a principal innovació la gran disminució en el consum de combustible respecte dels avions Boeing anteriors, de manera que redueix les emissions contaminants a l'atmosfera. És el primer avió comercial de transport de passatgers en utilitzar materials composts per la majoria dels seus elements constructius. L'ús de material compost se situa en més del 50% de percentatge en pes de l'estructura primària de l'avió, cosa que ha suposat un gran repte des de les fases de disseny fins a la certificació final de l'aeronau.^[1]^[2] El desenvolupament del Boeing 787 destaca també, pel seu enfocament innovador en la relació amb els proveïdors, que s'han involucrat en el projecte de manera col·laborativa.^[3]

El primer vol es va realitzar en desembre de 2009.^[2] El model 787-8 es troba en servei des d'octubre de 2011, quan va realitzar els seus primers vols comercials des del 26 d'octubre de 2011 amb All Nippon Airways.^[4]^[5]

↑ «Nota de Premsa. The Boeing 787-8 receives EASA certification.» (en anglès). Cologne: Agència Europea de Seguretat Aèria, 26-08-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].
↑ ^2,0 ^2,1 Babbitt, J. Randolph. Federal Aviation Administration. Speech - "Boeing 787 Type Certification (en anglès). Seattle: Federal Aviation Administration, 26/08/2011.
↑ Sanz Martos, Sandra «Compartir per sortir de la crisi». Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, 5, 11-2011. ISSN: 2014-2226 [Consulta: 5 febrer 2012].
↑ Kelly, Tim. «Dreamliner carries its first passengers and Boeing's hopes» (en anglès). Tòquio: Reuters, 26-10-2011. [Consulta: 6 juny 2012].
↑ Paur, Jason. «Tour the Cockpit of» (en anglès). Wired, 26-10-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].

[EASA-1] «Nota de Premsa. The Boeing 787-8 receives EASA certification.» (en anglès). Cologne: Agència Europea de Seguretat Aèria, 26-08-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].

[FAASpeech-2] 2,0 ^2,1 Babbitt, J. Randolph. Federal Aviation Administration. Speech - "Boeing 787 Type Certification (en anglès). Seattle: Federal Aviation Administration, 26/08/2011.

[3] Sanz Martos, Sandra «Compartir per sortir de la crisi». Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, 5, 11-2011. ISSN: 2014-2226 [Consulta: 5 febrer 2012].

[4] Kelly, Tim. «Dreamliner carries its first passengers and Boeing's hopes» (en anglès). Tòquio: Reuters, 26-10-2011. [Consulta: 6 juny 2012].

[5] Paur, Jason. «Tour the Cockpit of» (en anglès). Wired, 26-10-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]


Tipus	wide-body airliner with 2 jet engines ^(en) , avió de passatgers amb motors de reacció i avió comercial
Fabricant	Boeing Commercial Airplanes
Estat	Estats Units d'Amèrica
Primer vol	15 desembre 2009
Dimensions	16,9 () × 56,7 () m
Pes en buit	247.208
Sostre de vol	13.100 metres
En servei	26 octubre 2011 –
Ús	aviació comercial
Operador/s	All Nippon Airways Japan Airlines Ethiopian Airlines LAN Airlines Air India Qatar Airways LOT Polish Airlines United Airlines China Southern Airlines Royal Brunei Airlines ^(en) Aeroméxico Hainan Airlines ^(en) TUI Airways ^(en) Norwegian Air Shuttle British Airways TUI fly Belgium ^(en) Jetstar Airways Air Canada TUI fly Netherlands ^(en) Kenya Airways Thai Airways International Air New Zealand Royal Jordanian Airlines Xiamen Airlines ^(en) Virgin Atlantic Airways Avianca Royal Air Maroc Etihad Airways Scoot ^(en) Azerbaijan Airlines American Airlines Oman Air ^(en) Saudi Arabian Airlines Vietnam Airlines Air Austral ^(en) Air China Koninklijke Luchtvaart Maatschappij Air Europa Uzbekistan Airways ^(en) Air France Korean Air Lines El Al Biman Bangladesh Airlines ^(en) AerCap Air Tahiti Nui ^(en) BOC Aviation ^(en) China Eastern Airlines EVA Air ^(en) Gulf Air ^(en) Juneyao Air ^(en) Qantas Singapore Airlines Turkish Airlines WestJet ^(en) Air Premia ^(en)
Tren d'aterratge	engranatge de tricicle retràctil
Propulsor	General Electric GEnx ^(en) i Trent 1000
Material	compòsit
Construïts	972 i 1.005
Sèrie	Boeing 7x7