Botulisme

Botulisme

Un noi de 14 anys, amb botulisme. Amb oftalmoplegia bilateral amb ptosi en la imatge de l'esquerra, i les pupil·les dilatades i fixes en la imatge de la dreta. Aquest jove estava completament conscient.
Tipus	malaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, malaltia adquirida de la unió neuromuscular, malaltia infecciosa del sistema nerviós, geonosi i toxiinfecció alimentària
Especialitat	infectologia
Clínica-tractament
Símptomes	visió borrosa, midriasi, blefaroptosi, restrenyiment, meteorisme, retenció urinària, diplopia, disautonomia, xerostomia, disàrtria, debilitat muscular i insuficiència respiratòria aguda
Tractament	desintoxicació, medicina hiperbàrica, rentat gàstric, ènema, tractament simptomàtic i ventilació mecànica
Medicació antitoxina del botulisme heptavalent, clindamicina, metronidazole i ipidacrina
Patogènesi
Causat per	Clostridium botulinum i toxina botulínica
Classificació
CIM-11	1A11
CIM-10	A05.1
CIM-9	005.1,040.41,040.42
CIAP	D70
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0085725
DiseasesDB	2811
MedlinePlus	000598
eMedicine	213311
Patient UK	Botulism
MeSH	D001906
Orphanet	1267
UMLS CUI	C0006057
DOID	DOID:11976

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum. Aquest bacteri viu normalment a terra o a l'aigua, però les seves endòspores poden contaminar aliments crus, provinents de vegetals o d'animals, abans de la seva recol·lecció o sacrifici. Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum es desactivin i la toxina quedi destruïda (escalfant-los a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts a una pressió determinada), no sorgeix cap problema. Però si queden endòspores viables, poden iniciar el seu creixement i quantitats mínimes de la neurotoxina que produeixen, (DL50 intracorporal de 1.3–2.1 ng/kg i de 10–13 ng/kg per inhalació)^[1] poden ser extremadament tòxiques.^[2] Encara que el fred no elimina el C. botulinum, el creixement del bacteri es redueix a temperatures per sota de 4 °C. No es desenvolupa en condicions d'acidesa (pH inferior a 4,6) i la toxina no es generarà en aliments molt àcids (si bé un pH baix no degrada les toxines ja existents). Un medi molt ric en sal comuna o en nitrits també limita la formació de la toxina (és el cas, per exemple, de les semiconserves de pernil).

El 1924, Weinberg i Goy foren els primers en intentar immunitzar cavalls amb toxoides antigènics contra el botulisme administrant als animals per via subcutània i oral toxines A i B detoxificades químicament. Velikanov (1934) creà el primer toxoide per la immunització d'humans. Durant la dècada de 1950, els científics de Fort Detrick, actual seu de l'USAMRAIID, encapçalaren la investigació de vacunes multivalents i antitoxines contra la malaltia i segueixen avui dia diferents línies de recerca avançada per prevenir la infecció.^[3][4]