Boulangerita | |
---|---|
Calcita sobre un llit de boulangerita | |
Fórmula química | Pb₅Sb₄S11 |
Epònim | Charles Louis Boulanger (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
Dana | 3.5.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | cristalls similars a agulles, poques vegades en masses fibroses i anells, o micàcia en forma de ploma |
Color | gris plom o negre |
Exfoliació | {100} imperfecta |
Tenacitat | trencadís, flexible en tall fi |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosca amb tonalitats vermelles |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 4,8 a 6,2 |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Bou |
Referències | [1] |
La boulangerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta en 1837 a Molières-sur-Cèze a la regió Llenguadoc-Rosselló (França), sent nomenada així en honor de Charles L. Boulanger (1810-1849), enginyer de mines francès. Altres sinònims, tot i que menys comuns són: blouscheita, bolidenita, embrithita, epiboulangerita, mullanita, orlandinita o yenerita.