Back Каатынга BE Каатинга Bulgarian Caatinga Czech Caatinga German Caatinga English Caatinga EO Caatinga Spanish Kaatinga ET Katinga EU کاتینگا FA
| |||||
| Tipus | ecoregió WWF  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Brasil | ||||
| |||||
La caatinga (del tupí-guaraní: caa (bosc) + tinga (blanc) = bosc blanc) és un bioma que només es troba al Brasil.
La caatinga ocupa una superfície d'uns 734.478 km², prop de l'11% del Brasil, englobant de forma contínua part dels estats brasilers de Maranhão, Piauí, Ceará, Rio Grande do Norte, Paraíba, Pernambuco, Alagoas, Sergipe, Bahia i part del nord de Minas Gerais (Sud-est del Brasil).
Presenta la vegetació típica del semidesert. Les plantes perden les fulles durant l'estació seca. Antigament es creia que la caatinga era el resultat de la degradació de formacions vegetals més exuberants com són la dels boscos amazònics.
La vegetació de la caatinga està adaptada a l'aridesa i és per tant de tipus xeròfil. De tant en tant hi ha períodes de secada
En aquest bioma hi ha registrades unes 1.000 espècies de flora i s'estima que n'hi ha el doble o el triple encara no registrades.
La caatinga és principalment una zona arbustiva seca i un bosc espinós, la forma principalment un bosc baix d'arbres amb espines i caducifolis en l'època seca. Els cactus, plantes de tija gruixuda, arbusts espinosos i herbes adaptades a la sequedat formen la capa sota els arbres. Moltes plantes creixen, floreixen i moren durant la breu estació humida.
La caatinga inclou alguns enclavaments de bosc tropical humit.
Hi viuen uns 15 milions de persones i la població es considera que és de les més pobres del Brasil. En agricultura el llarg període de secada la limita molt i només hi ha algunes poques zones de regadiu com la de la vall del riu São Francisco.[1] però la majoria de la població no se'n beneficia en quedar les concessions d'aigua en mans de grans companyies.
- ↑ «Vale do São Francisco - Economia - Potencialidades - Solos para Irrigação». Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 10 setembre 2009].