Aquest article tracta sobre la llengua Caixubi. Vegeu-ne altres significats a «Caixubians». |
Kaszebsko | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | ~300.000 |
Parlants nadius | 108.000 (2011 ) |
Oficial a | en alguns comtats del voivodat de Pomerània, a Polònia |
Autòcton de | Vístula, badia de Gdańsk i el sud-est de Gdynia |
Estat | Polònia i (per emigrants) al Canadà. |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües lequítiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Kashubian language council (en) |
Estudiat per | Kashubian studies (en) |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-2 | csb |
ISO 639-3 | csb |
SIL | CSB |
Glottolog | kash1274 |
Ethnologue | csb |
UNESCO | 370 |
IETF | csb |
Endangered languages | 3454 |
El caixubi és una llengua de la família eslava parlada al nord de la República de Polònia, en la costa del mar Bàltic.[1][2]
La seva proximitat lingüística amb el polonès fa que hi haja molta gent que la considere com un dialecte del polonès, encara que en realitat forma part d'un subgrup diferent, que l'emparenta amb el polabi i l'eslovinç.[3]
Sociolingüísticament, es distribueix per una àrea rural, en gran manera per les capes menys escolaritzades de la població, per la qual cosa s'ha desenvolupat un sentiment d'estigma propi de moltes llengües minoritzades sense reconeixement oficial.
Estructuralment, té una gran quantitat d'arcaismes i préstecs germànics quan es compara amb les llengües eslaves veïnes. Literàriament, el seu sistema de gèneres es basa en la poesia, en les disputes discursives orals (la qual cosa és certament habitual en l'etnografia europea, com ho demostra la regueifa a Galícia i certs gèneres semblants des de Canàries fins al Tirol) i en l'exaltació regionalista, temàtica de legitimació pròpia de les llengües estigmatitzades.