Calcostibita

Calcostibita
Calcostibita sobre siderita provinent de Sant Pons, a Monts Barcelonette, França
Fórmula química	CuSbS₂
Epònim	coure i antimoni
Localitat tipus	mina Graf Jost-Christian, Wolfsberg, Stolberg, Harz, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.02
Dana	3.7.5.1
Heys	5.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,02Å; b = 14,49Å; c = 3,79Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris plom, gris ferro, negre; a vegades irisacions
Macles	maclat en {104}, amb pla composicional en {104}
Exfoliació	perfecta en {010}; bona en {001} i {100}.
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Densitat	4,9 a 5 g/cm³ (mesurada); 5,011 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Pb, Fe, Zn
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1835
Símbol	Ccsb
Referències	[1][2]

La calcostibita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la calcostibita. És una sulfosal que va ser descoberta l'any 1835 a Harz, Alemanya. Rep el nom del grec khalkos, coure, i stibi, negre d'antimoni. A Espanya també va ser coneguda amb el nom de güejarita, rebent el nom del municipi granadí de Güéjar Sierra.