Canal de l'Ourthe

Canal de l'Ourthe

El canal a Lieja
Tipus	canal canal en projecte
Classificació CEMT	I, al primer tram de 2,5 km
Inici
País	Bèlgica
Localització	Lieja
Final
Entitat territorial administrativa	Alt Marne (França)
Localització	Comblain-au-Pont
Desembocadura	Mosa
50° 29′ 00″ N, 5° 35′ 07″ E / 50.4833°N,5.5853°E / 50.4833; 5.5853 B 50° 37′ 10″ N, 5° 34′ 51″ E / 50.6194°N,5.5808°E / 50.6194; 5.5808
Conca hidrogràfica	conca del Rin i conca del Mosa
Característiques
Resclosa	17
Dimensió	21 () km
Desnivell	381
Història
Creació	1847
Estat de conservació	estructura o edifici proposats
Activitat
Construcció	1827-1847

El canal de l'Ourthe és un canal a Bèlgica a la vall de l'Ourthe que connectava Comblain-au-Pont amb el Mosa a Lieja fins al 1940.

És l'únic tram del Canal Mosa-Mosel·la, un projecte gegantí amb el fi de connectar el Mosa amb el Mosel·la mitjançant d'un canal a l'inici del segle xix, que va ser obert a la navegació. Els treballs van començar l'any 1827, quan el territori formava part del Regne Unit dels Països Baixos, sota l'impuls del rei Guillem I segons un estudi per l'enginyer Rémi de Puydt.^[1]

Rémi De Puydt va crear la «Société d'exploration du Luxembourg» carregada de la construcció. Tenia un capital de cinc milions de florins dels quals Guillem I va prendre dos milions pel seu compte. Calia pujar un desnivell de 381 metres entre el Mosa (68 msnm i el punt culminant a la divisòria d'aigües a 449 msnm a Tavigny (Houffalize) al massís de les Ardenes i baixar 317 m fins al Mosel·la a Wasserbillig (132 msnm) via les valls del Woltz i del Sauer. Hauria calgut entre 205 i 218 rescloses, dels quals només 17 van ser realitzades. Al punt culminant a Tavigny el túnel sota la cresta de Bernistap d'uns 2,5 km era l'obra mestre del projecte, de la qual encara avui queden vestigis destacats. La manca de recursos financers, la incertesa política i la construcció del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. La independència de Luxemburg després del Tractat de Londres (1839) va significar l'abandó definitiu.

El 1944, durant la Segona Guerra Mundial gairebé totes les instal·lacions hidràuliques van ser destrossades. En perdre el seu paper econòmic, el canal no va pas refer-se, excepte per a la primera resclosa al conflent amb el Mosa que dona accés a un tram de 2,5 km fins a Chênée que era un important centre de producció industrial. Tot i ésser navegable per embarcacions de la classe I, no està gaire utilitzat per la navegació comercial. El 2013, com als anys precedents, no hi ha hagut cap càrrega o descàrrega commercial.^[2]

El 1964 a Hoffelt (Luxemburg) el braç de connexió vers el túnel va ser terraplenat. El 1988, el túnel va ser llistat com a monument històric, tot i que es troba per a la major part a propietats privades i en un estat esqueixalat.