Capbussament

El capbussament (dip a la imatge) d'un pla és l'angle entre l'horitzontal i el pla. A l'esquema Strike line és la línia d'impacte o lloc on s'inicia el capbussament.

El capbussament[1][2] o cabussament[3] és la inclinació d'un estrat respecte a l'horitzontal, mesurat com l'angle entre la línia de màxim pendent i l'horitzontal. Per indicar completament la posició de l'estrat a l'espai, cal indicar també la direcció (orientació) cap a on s'inclina.[3]

A més del pla d'estratificació, el capbussament pot servir per situar qualsevol altre pla rellevant en geologia, com un pla de falla o els plans d'esquistositat.[3]

Plans i capbussament
Capbussament. Representació esquemàtica en geologia estructural: pla blau = pla horitzontal ideal; pla verd = pla vertical ideal; pla vermell = pla geològic real; N, E, S, W = direccions cardinals; z = línia d'impacte; Z = direcció de l'impacte (0-180° o N, NNE, NE, ENE, etc.) σ = angle d'impacte (0-180°) F = direcció de la caiguda (0-360° o N, NNE, NE, ENE, etc.) φ = caiguda angle (0-90°)
  1. «Capbussament». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «capbussament». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Capbussament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Capbussament

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne