Model d'un anió carbonat | |
Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|---|
Estructura química | |
Fórmula química | CO₃2- |
Nom sistemàtic de la IUPAC | Carbonat / Trioxidocarbonat[1] |
SMILES canònic | C(=O)([O-])[O-]
|
Identificador InChI | InChI=1S/CH2O3/c2-1(3)4/h(H2,2,3,4)/p-2 Clau: BVKZGUZCCUSVTD-UHFFFAOYSA-L |
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H₂CO₃) o èsters amb el grup R-O-C(=O)-O-R'. En química orgànica els carbonats són èsters de l'hipotètic àcid carbònic. Es poden formar a partir de fosgen (Cl₂C=O) i l'alcohol corresponent. Les sals tenen en comú l'anió CO₃2- i es deriven de l'àcid carbònic H₂CO₃. Segons l'acidesa o alcalinitat de la dissolució estan en equilibri amb l'hidrogencarbonat i el diòxid de carboni.
En geologia i mineralogia, els carbonats refereixen tant als minerals carbonats com a les roques carbonatades, formades principalment per minerals carbonats; tant les roques com els minerals presenten l'ió CO₃2- com a ió principal. Els minerals carbonats són molt comuns en la superfície terrestre, sent els més abundants, la calcita, la dolomita, l'aragonita o la siderita, entre d'altres. Les roques carbonatades més comunes són d'origen sedimentari com ara les roques calcàries o dolomites, malgrat que també poden tenir origen ígni com les carbonatites.
Els policarbonats basats en dialcohols com el 2,2-bis(4-hidroxifenil)-propà (HOC₆H₄-C(CH₃)₂-C₆H₄OH) tenen importància en la industrial com a matèria primera per a fabricar CD's o com substitut del vidre.
Un carbonat de recent descobriment, la putnisita, també conté l'anió sulfat, per la qual cosa encara no està clara la seva classificació definitiva.[2]