Back Carlo Scarpa AF كارلو سكاربا Arabic كارلو سكاربا (مهندس) ARZ Carlo Scarpa Czech Carlo Scarpa German Κάρλο Σκάρπα Greek Carlo Scarpa English Carlo Scarpa Spanish Carlo Scarpa EU کارلو اسکارپا FA
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 juny 1906  Venècia (Itàlia) | ||
| Mort | 28 novembre 1978 (72 anys) Sendai (Japó) | ||
| Causa de mort | mort accidental, mort per caiguda des d'alçada | ||
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Venècia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arquitectura i disseny | ||
| Ocupació | arquitecte, dissenyador, catedràtic | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Modernitat | ||
| Professors | Vincenzo Rinaldo i Guido Cirilli | ||
| Alumnes | Umberto Riva i Sergio Los | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Fills | Tobia Scarpa | ||
| Premis | |||
Carlo Scarpa (2 de juny de 1906, Venècia - 28 de novembre de 1978, Sendai, Japó), va ser un arquitecte i dissenyador italià.[1]
La seva formació té lloc a Venècia el 1926, on es va diplomar en disseny arquitectònic a l'Acadèmia de Belles Arts i va començar la seva activitat docent en la IUAV on continuarà fins a 1977.
El 1927 es va iniciar una col·laboració de Carlo Scarpa amb mestres del vidre de Murano. Va ser dissenyador per a l'empresa Cappellini i C., on va experimentar durant quatre anys, la qualitat i les possibilitats creatives que ofereix el vidre com a material. Aquest serà un important precedent per a la futura col·laboració amb Venini, on entre 1934 i 1947 Scarpa va exercir com a director artístic de la companyia. Per Venini, Scarpa participa en les exposicions internacionals més prestigioses del disseny i de la Triennale de Milà el 1934, donant-li el títol d'honor per a les creacions de vidre.[2]
Des de 1948, amb el muntatge de l'exposició retrospectiva de Paul Klee, comença una activitat llarga i prolífica col·laboració amb la Biennale de Venècia, on experimenta les seves grans qualitats de constructor d'espais per a obres d'art, confirmada per més de 60 museus i d'exposicions que va dissenyar internacionalment en els últims anys.
El 1956 és guardonat amb el premi pels seus projectes per a la marca Olivetti. Una sèrie d'exposicions individuals, li donen una oportunitat de presentar el seu propi treball a Itàlia i a l'estranger. Entre elles cal destacar la del Museu d'Art Modern de Nova York el 1966, a Venècia, el 1968 a Vicenza, Londres i París el 1974 i Madrid el 1978.
A finals dels seixanta creix el seu prestigi internacional. Va realitzar molts viatges a Amèrica del Nord per aprofundir el seu coneixement de les obres dels dissenys de Wright i per al muntatge de nombroses exposicions. Destaquen les de la secció de Poesia al Pavelló Italià de l'Exposició Universal de Mont-real (1967) i l'Exposició de dibuixos d'Erich Mendelsohn a Berkeley i San Francisco el 1969.[3]
Va viatjar per primera vegada al Japó el 1969, país que li va interessar moltíssim i on, en el seu segon viatge el 1978, Scarpa va morir en un accident a Sendai.
Només després de la mort va rebre la concessió d'un títol honoris causa en arquitectura, posant fi a una diatriba interminable sobre la legalitat de la seva obra arquitectònica en l'absència d'un títol adequat.
- ↑ «Carlo Scarpa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Francesco Dal Co; Mazzariol, Giuseppe. Carlo Scarpa: opera completa. Electa, 2003. ISBN 9788843595891 [Consulta: 24 abril 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Judith Carmel-Arthur; Buzas, Stefan; Richard Bryant, Axel Menges. Carlo Scarpa: Museo Canoviano, Possagno. Edition Axel Menges, 2002. ISBN 9783930698226 [Consulta: 24 abril 2011].