Back Caspar David Friedrich AF كاسبر ديفيد فريدريك Arabic كاسبر ديفيد فريدريك ARZ Caspar David Friedrich AST Caspar David Friedrich AVK Каспар Давід Фрыдрых BE Каспар Давід Фрыдрых BE-X-OLD Каспар Давид Фридрих Bulgarian কাসপার ডাভিড ফ্রিডরিখ Bengali/Bangla Caspar David Friedrich BR
Caspar David Friedrich (5 de setembre de 1774 - 7 de maig de 1840) va ser un paisatgista romàntic alemany del segle xix, generalment considerat l'artista alemany més important de la seva generació.[3] És conegut sobretot pels seus paisatges al·legòrics, que solen presentar figures contemplatives perfilades sobre cel nocturn, boires matinals, arbres àrids o ruïnes gòtiques. El seu interès principal era la contemplació de la natura, i la seva obra sovint simbòlica i anticlàssica busca transmetre una resposta subjectiva i emocional al món natural. Les pintures de Friedrich situen una presència humana en una perspectiva minvada enmig de paisatges expansius, reduint les figures a una escala que, segons l'historiador de l'art Christopher John Murray, dirigeixen "la mirada de l'espectador cap a la seva dimensió metafísica".[4]
Friedrich va néixer a la ciutat de Greifswald, al mar Bàltic, quan era la Pomerània sueca. Va estudiar a Copenhaguen fins al 1798, abans d'establir-se a Dresden. Va arribar a la majoria d'edat durant un període en què, arreu d'Europa, hi havia un desengany creixent amb la societat materialista que donava lloc a una nova apreciació de l'espiritualitat. Aquest canvi d'ideals sovint s'expressava mitjançant una reavaluació del món natural, ja que artistes com Friedrich, JMW Turner i John Constable van intentar representar la natura com una "creació divina, per enfrontar-se a l'artifici de la civilització humana".[5]
L'obra de Friedrich li va donar renom al començament de la seva carrera, i contemporanis com l'escultor francès David d'Angers parlaven d'ell com un home que havia descobert "la tragèdia del paisatge".[6] No obstant això, la seva obra va caure en desgràcia durant els seus últims anys, i va morir en l'obscuritat.[7] A mesura que Alemanya avançava cap a la modernització a finals del segle xix, un nou sentit d'urgència va caracteritzar el seu art, i les representacions contemplatives de la quietud de Friedrich van passar a ser vistes com el producte d'una època passada. L'inici del segle xx va portar una renovada apreciació de la seva obra, que va començar el 1906 amb una exposició de trenta-dos dels seus quadres a Berlín. A la dècada de 1920 els seus quadres havien estat descoberts pels expressionistes, i durant la dècada del 1930 i principis de la dècada del 1940 els surrealistes i els existencialistes van extreure sovint idees de la seva obra. L'auge del nazisme a principis dels anys trenta va tornar a provocar un ressorgiment de la popularitat de Friedrich, però això va ser seguit per un fort declivi, ja que les seves pintures van ser interpretades per associació amb el moviment nazi.[8] No va ser fins a finals de la dècada de 1970 que Friedrich va recuperar la seva reputació com a icona del moviment romàntic alemany i pintor d'importància internacional.
- ↑ Gaddis, John. The Landscape of History: How Historians Map the Past. Oxford Oxfordshire: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-506652-9.
- ↑ CCMA. «La meteorologia en l'art: Caspar David Friedrich». [Consulta: 3 juliol 2022].
- ↑ Vaughan 1980, p. 65
- ↑ Murray 2004, p. 338
- ↑ Vaughan 2004, p. 7
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesV302 - ↑ Miller, Philip B. «Anxiety and Abstraction: Kleist and Brentano on Caspar David Friedrich». Art Journal, 33, 3, Spring 1974, p. 205–210. DOI: 10.2307/775783.
- ↑ Forster-Hahn, Françoise «Recent Scholarship on Caspar David Friedrich». The Art Bulletin, 58, 1, 3-1976, p. 113–116. DOI: 10.2307/3049469.