Casquet

El casquet o la beca és una família de lligadures, àmplia i diversa, que tenen en comú la forma arrodonida, l'escassa elevació i l'absència d'ales i de visera. Dit altrament, el casquet és com una gorra, però sense visera, o bé com un barret, però sense ala.

El català casquet equival a l'occità bonet; a l'espanyol gorro; al francès bonnet; a l'italià cuffia; al portuguès gorro i barrete; al romanès bonetă; a l'anglès bonnet i (en part) cap; a l'alemany Haube; al rus txepets (чепец) i xapka (шапка); etc.

Exemples típics de casquets d'ús civil són:

• el casquet de punt (o, impròpiament, "gorra de punt"), d'ús sobretot femení i infantil, de forma semiesfèrica.
• el casquet de pell, peça d'abrigar de països molt freds, d'ús unisex i normalment de forma circular. És tradicional en nombrosos països, de l'Europa Oriental a Corea, i durant el segle xx ha anat introduint-se a l'Europa Occidental i a Amèrica (vegeu-ne la versió militar, més avall).
• la toca de la judicatura.

Als anys cinquanta i a la primeria dels anys 1960 fou moda una adaptació civil del casquet circular com a lligadura formal femenina; socialment es considerava una mena de barret.