Castell de San Marcos | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (en) Castillo de San Marcos | |||
Dades | ||||
Tipus | Fort | |||
Localitzat a l'àrea protegida | Castell de San Marcos | |||
Construcció | 1695 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Saint Augustine (Florida) | |||
| ||||
Punt històric de l'enginyeria civil | ||||
Identificador | castillo-de-san-marcos | |||
Lloc web | nps.gov… | |||
El Castell de San Marcos és el fort de maçoneria més vell als Estats Units (el castell de San Felipe del Morro a San Juan de Puerto Rico és més vell). Està situat a la riba occidental de la badia de Matanzas a la ciutat de Saint Augustine, Florida.
El fort va ser dissenyat per l'enginyer espanyol Ignacio Daza.[1][2] La construcció es va iniciar el 1672, 107 anys després que es fundés la ciutat per l'almirall espanyol i conqueridor Pedro Menéndez de Avilés, quan la Florida era part de l'Imperi Espanyol.[3] La construcció del fort va ser ordenada pel Governador Francisco de la Guerra y de la Vega després de la batuda destructiva del corsari anglès Robert Searles.[4][5] La feina de construcció es va realitzar després de la Guerra de Successió Espanyola, sota l'administració de Manuel de Cendoya el 1671, tot i que la primera pedra no va ser col·locada fins a finals del 1672.[6][7]
Després que el Regne de la Gran Bretanya obtingués el control de la Florida el 1763 de conformitat amb el Tractat de París (1763), Sant Augustine esdevindria la capital britànica de la Florida oriental, i el fort va ser rebatejat amb el nom de Fort Saint Mark, fins a la Pau de París (1783) quan Florida va ser retornada a Espanya. El 1819 Espanya va signar el tractat d'Adams-Onís que cedia Florida als Estats Units el 1821; conseqüentment el fort va ser designat una base de l'Exèrcit dels Estats Units i rebatejat amb el nom de Fort Marion, en honor de l'heroi de la Guerra Revolucionaria americana Francis Marion. El 1942 el nom original Castell de San Marcos, va ser restaurat per una llei del Congrés. El fort va ser declarat Monument Nacional el 1924, i després de 251 anys de possessió militar contínua, va ser desmantellat el 1933. Les 8,29 hectàrees (20,48 acres) d'extensió van ser incloses dins el Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units.
El Castell de San Marcos va ser assetjat dues vegades: La primera per les forces colonials britàniques dirigides pel governador de la colònia de Carolina, James Moore el 1702, i després pel governador de la colònia de Geòrgia, James Oglethorpe el 1740. La possessió del fort va canviar sis cops, pacíficament, entre quatre governs diferents: l'Imperi espanyol, el Regne de la Gran Bretanya, els Estats Confederats d'Amèrica i els Estats Units d'Amèrica (Espanya i els Estats Units van tenir-ne la possessió dos cops cadascú).
Sota el control dels Estats Units el fort va ser utilitzat com a presó militar per a empresonar membres de diverses tribus natives americanes començant pels seminola — incloent-hi el capità famós, Osceola, en la Segona Guerra Seminola—i membres de diverses tribus orientals que inclouen la banda de Gerónimo d'apatxes chiricahua. La forma d'art americana nativa coneguda com a art Ledgerva tenir els seus orígens al fort durant l'empresonament dels membres de les tribus de les planúries com Howling Wolf de la tribu de xeienes del sud.