Catedral de Barcelona | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Dades | ||||
Tipus | Catedral catòlica | |||
Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
Arquitecte | Jaume Fabre ? i altres: Bertran Riquer (1344), Bernat Roca (1358), Arnau Bargués (1397), Jaume Solà (1401), Bartomeu Gual (1413) i Andreu Escuder (1442). | |||
Construcció | 1298 (Gregorià) | |||
Cronologia | ||||
1234 – 1420 | construcció | |||
1339 | consagració | |||
4 juliol 1887 – 12 febrer 1890 | construcció: façana, Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
març 1896 – 12 febrer 1898 | construcció: façana, Arquitecte: August Font i Carreras | |||
juliol 1906 – agost 1912 | construcció: cimbori, Arquitecte: August Font i Carreras | |||
Dedicat a | Eulàlia de Barcelona | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura gòtica historicisme arquitectònic | |||
Material | Pedra de Montjuïc | |||
Mesura | 40 m + 37 m (claustre) () × 90 m () m | |||
Altitud | 12 m | |||
Planta | planta basilical | |||
Claustre | Estil artístic: arquitectura gòtica | |||
Façana | Estil artístic: neogòtic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Pla Seu, 3, Comtes, 1, Pietat, 1, Bisbe, 10 i Santa Llúcia, 2 | |||
| ||||
Format per | capella de Santa Llúcia | |||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 22-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0000338 | |||
Id. IPAC | 26 | |||
Id. Barcelona | 3053 | |||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | catedralbcn.org | |||
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Es va construir durant els segles xiii al xv, al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana i el cimbori, d'estil neogòtic, són moderns (segles xix-xx).
La dedicació del temple a la Santa Creu, molt poc habitual, és una de les més antigues del món cristià i probablement es remunta a mitjan segle vii.[2] La dedicació a Santa Eulàlia de Barcelona (copatrona de la ciutat), una jove màrtir durant l'Imperi Romà, es coneix des del 877,[3] quan el bisbe Frodoí va trobar-ne les restes prop de Santa Maria de les Arenes i les va traslladar solemnement a la catedral.[4]