Cinquecento

El Cinquecento, Alt Renaixement o Alt Renaiximent^[1] fou un període molt breu (1500-1527) del segle xvi. El saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic el 1527 marca la fi d'aquest període, potser el més brillant de tot el Renaixement, en el qual els pintors tenen el domini de les tècniques i fan obres d'elevada qualitat que reflecteixen un sentit de bellesa i noblesa. Serà succeït durant la resta del segle xvi pel Manierisme.

Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el període corresponent a un moviment artístic específicament ubicat a Itàlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artístic del Renaixement amb el seu pensament humanístic, i des de llavors cada artista europeu ho té al cap per seguir amb altres moviments del mateix àmbit. El cinquecento va tenir el seu centre a Roma i a Florència. L'art de l'Alt Renaixement es caracteritza per l'aspiració a configurar un classicisme únic, canònic i normatiu. Leonardo da Vinci i Donato Bramante són els màxims exponents d'aquesta corrent.