La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat. Està formada per aquelles persones d'ingressos regulars però que no són rics, que acostumen a tenir un treball assalariat.[1][2][3][4] La seva aparició és relativament recent i es deu als avanços de la societat del benestar en el capitalisme. A Espanya data dels anys 50-60, aproximadament. En les enquestes sociològiques, la majoria de persones es defineixen com de classe mitjana independentment del seu nivell de renda.[5][6]
La mesocràcia és la forma de govern en la qual té preponderància la classe mitjana.[7]