Back Claude Lorrain ALS كلود لورين Arabic كلود لورين ARZ Claude Lorrain AST Клод Ларэн BE Клод Лорен Bulgarian Claude Gellée BR Claude Lorrain Czech Claude Lorrain Danish Claude Lorrain German
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Claude Gellée 1600  Chamagne (França) | ||
| Mort | 23 novembre 1682 (81/82 anys) Roma | ||
| Sepultura | San Luigi dei Francesi (1840–) Trinità dei Monti (–1840) | ||
| Nacionalitat | Lorenès | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, dibuixant, gravador | ||
| Art | Pintura | ||
| Gènere | Paisatge | ||
| Moviment | Classicisme | ||
| Catàleg raonat | Claude Gelee, called Lorraine, catalogue raisonné, 1837 (en)  (1837) | ||
| Professors | Agostino Tassi, Gottfried Wals i Claude Deruet | ||
| Influències | |||
| Influències en | |||
| Mecenes | Urbà VIII, Felip IV | ||
| Obra | |||
Obres destacables Paisatge amb l'embarcament a Ostia de Santa Paula Romana, Port amb l'embarcament de la Reina de Saba | |||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Parents | Jean Dominique, nebot | ||
Signatura  | |||
| |||
Claude Gellée, més conegut en català com a Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605[nota 1] – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), va ser un pintor francès establert a Itàlia. Va viure al període de l'art barroc, dins del qual es va emmarcar en el corrent anomenat classicisme, on va destacar com a paisatgista. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres.[1]
De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici.[2] Quasi desproveït d'educació, es va dedicar a l'estudi de temes clàssics, i va forjar per si mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins a assolir el cim de l'èxit personal. Es va obrir camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li va portar a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis.[3] La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que en l'àmbit anglosaxó —on la seva obra va ser molt valorada i inclús va influir en la jardineria anglesa—[4] sigui únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el «primer paisatgista pur».[5]
Lorrain va reflectir en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge —l'anomenat «paisatge ideal»—, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del món interior de l'artista, alhora que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte.[6]
Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la qual atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc com a factor plàstic, per ser la base amb la qual organitza la composició, amb la qual crea l'espai i el temps, amb la qual articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com a principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum.[7]
L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteista de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es nodreix l'opus lorenià, però tot i així lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps, però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d'ut pictura poesis, en què el paisatge, la natura, tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers.[8]
| « | Claudi coneixia el món amb el cor fins a l'últim detall. Se servia del món per expressar el que sentia a l'ànima. Això és el vertader idealisme! | » |
| — Goethe[9] | ||
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
- ↑ Luna, 1984, p. 27.
- ↑ Wittkower & Wittkower 1992, p. 193.
- ↑ Röthlisberger & Cecchi 1982, p. 9.
- ↑ «Claudio de Lorena». Arxivat de l'original el 2015-12-07. [Consulta: 11 juny 2012].
- ↑ DDAA 2005, p. 188.
- ↑ Luna 1984, pàg. 10-11.
- ↑ Castria Marchetti, Giorgi & Zuffi 2005, p. 192.
- ↑ Röthlisberger & Cecchi 1982, pàg. 11-13.
- ↑ Pijoán 2000, p. 119.