Back Clementina Arderiu AST Clementina Arderiu German Clementina Arderiu English Clementina Arderiu Spanish Clementina Arderiu i Voltas EU Clementina Arderiu French Clementina Arderiu i Voltas GL Clementina Arderiu Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Clementina Arderiu Voltas  6 juliol 1889 Barcelona | ||
| Mort | 17 febrer 1976 (86 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | cementiri de Sarrià | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, escriptora | ||
| Gènere | Poesia | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Carles Riba i Bracons | ||
| Fills | Jordi Riba i Arderiu (1921-1996), Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), Eulàlia Riba i Arderiu (1926-2020) i Francesc Riba i Arderiu (1928-1934). | ||
| Parents | Pau Riba i Romeva, net | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889[1] - 17 de febrer de 1976) va ser una poeta catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L'esperança encara (1969), entre d'altres.[2]
En els seus poemes es pot trobar la influència de Josep Carner, així com del seu marit, Carles Riba. La seva és una poesia molt treballada, en què dominen temes com la fe, l'amor, l'alegria, la condició femenina o la mort, entre d'altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs, igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall, entre d'altres. L'obra dels seus inicis pot inscriure's dins el moviment noucentista, que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.
Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona, o l'escriptora Elisabeth Mulder.[3]
- ↑ «Registre de Naixements.Any 1889.Registre núm.3704.Jutjat "Instituto".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-07-1889. [Consulta: 6 juliol 2019].
- ↑ Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Olga Sacharoff, pintura, poesia, emancipació. Dossier de premsa». Museu d'Art de Girona, 2017. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 18 gener 2020].