Back La Coronela English Coronela de Barcelona Spanish

Coronela de Barcelona

Infotaula unitat militarCoronela de Barcelona
TipusCoronela Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata

La Coronela era la força armada amb finalitats defensives del municipi de Barcelona. Formada en bona part per artistes i menestrals dels gremis de la ciutat, s'organitzava en companyies i estava sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat.[1] Era encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles fins al 1714, quan fou desarmada i abolida després del darrer setge de la guerra de Successió espanyola, passant a partir de llavors a estar custodiats per l'exèrcit reial. Tant a la Guerra dels Segadors com a la Guerra de Successió espanyola el paper de la Coronela seria fonamental i heroic en la defensa de la ciutat.[2]

La primera Coronela i la més duradora i activa en el temps va ser la de Barcelona, que rebia el nom del títol de coronel que ostentava en temps de guerra el conseller en cap o batlle de l'època, que era qui la comandava. Va sorgir amb la consolidació dels gremis al segle XVI, tot i que abans la ciutat ja comptava amb mecanismes d'autodefensa en moments de perill on la ciutadania hi participava.[3] Amb el temps, algunes ciutats catalanes imitarien en moments concrets el model barceloní de Coronela, com Lleida,[4] Tortosa,[5] Tarragona[6] i Manresa,[7] que s'emparaven en les Constitucions Catalanes per armar-se i defensar-se en cas d'agressió.

  1. ↑ Rotger, Agnès; Casals, Àngel «L'oportunitat perduda dels catalans». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.28-31. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ «Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat». [Consulta: 2 novembre 2024].
  3. ↑ «CORONELA DE BARCELONA, LA. (1705-1714)» (en castellà). [Consulta: 2 novembre 2024].
  4. ↑ Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 321. ISBN 8484094545. 
  5. ↑ Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía (en castellà). Revista Hidalguía, 1978, p. 46. ISBN 8400037871. 
  6. ↑ Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 89. ISBN 8497912276. 
  7. ↑ Cerro Nargáñez, Rafael. «Austracistas en la Administración Territorial bajo el reinado de Felipe Vlos alcaldes mayores de Cataluña (1717-1746)». A: Felipe V y su tiempo: congreso internacional (en castellà). vol.2. Institución Fernando el Católico, 2004, p. 463. ISBN 84-7820-767-8. 

Coronela de Barcelona

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne