La crisi de Crimea (ucraïnès: Кримська криза, rus: Крымский кризис, tàtar de Crimea: Qırım krizisı) és una crisi internacional en curs que implica Rússia i Ucraïna. Se centra en la península de Crimea, una regió d'Ucraïna on hi ha una majoria de russos ètnics, però que ha estat objecte de deportació dels tàtars de Crimea i russificació durant els últims dos-cents anys. La regió és també la seu de diverses bases militars russes.
La crisi es va desenvolupar a final de febrer de 2014 a conseqüència de la revolució ucraïnesa del 2014: després de mesos de protestes per part de l'Euromaidan i els dies de la violència armada a la capital ucraïnesa de Kíev, el govern nacional d'Ucraïna va ser enderrocat i reemplaçat per líders del Govern Iatseniuk. Rússia va qualificar el govern com a il·legítim, ja que considera l'expulsió i el reemplaçament com un cop d'Estat.[23][24]
Pocs dies després, tropes no identificades, que segons Rússia són autodefenses locals, però que se suposa que eren soldats russos, va prendre gradualment el control de la península.[25][26][27][28][29][30][31] Poc després es va produir una operació militar russa en territori ucraïnès sense que es produís cap mena de combat o escaramussa, tot i que Ucraïna afirmà que va repel·lir un intent d'infiltrar-se per part de Rússia a la Fletxa d'Arabat.[32][33][34][35][36]
Diversos dies després, l'11 de març, després dels desacords entre Crimea, Sebastòpol, i el govern instal·lat a Ucraïna, el Parlament de Crimea i el consell de la ciutat de Sebastòpol van aprovar un projecte de llei que mostra la seva intenció de declarar unilateralment la seva independència[37] com una sola nació unida, decisió que havien d'aprovar els votants en un referèndum.[38]
En el terreny diplomàtic, Ucraïna no reconeix les mesures adoptades per Crimea i Sebastòpol, ni reconeix els seus governs recentment nomenats. Emperó, va mobilitzarles seves forces armades i reservistes. Rússia, per la seva banda, va prometre que les seves tropes es quedarien fins que la situació política es normalitzés, alhora que reconeix els governs recentment nomenats de Crimea i Sebastòpol, així com el referèndum i el seu possible resultat on tots dos territoris declararien unilateralment la seva independència.[26]
A nivell internacional, els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Canadà, Turquia i la Unió Europea van condemnar Rússia, i la van acusar de violar el dret internacional i la sobirania d'Ucraïna.[39][40][41][42][43][44][45][46] No està clar, però, si els moviments de les tropes russes a Crimea i Sebastòpol són legítims o no, atès que Rússia i Ucraïna van ratificar un tractat que permet a Rússia mantenir fins a 25.000 homes en els territoris abans esmentats.[a]
↑ «Gunmen Seize Government Buildings in Crimea». The New York Times, 27-02-2014 [Consulta: 1r març 2014]. «Homes emmascarats amb armes de foc es van apoderar dels edificis del govern a la capital de la regió ucraïnesa de Crimea el dijous, es van atrinxerar a dins i van aixecar la bandera de Rússia després de batudes nocturnes misterioses, que semblaven ser obra de militants nacionalistes russos que volen que aquesta volàtil regió del Mar Negre sigui governada des de Moscou.»