Curi

Per a altres significats, vegeu «Curi (desambiguació)».
Curi
96Cm
americicuriberkeli
Gd

Cm

(Uqo)
Aspecte
Platejat

Curi fluorescent


Línies espectrals del curi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Curi, Cm, 96
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (247)
Configuració electrònica [Rn] 5f7 6d1 7s2
2, 8, 18, 32, 25, 9, 2
Configuració electrònica de Curi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
13,51 g·cm−3
Punt de fusió 1.613 K, 1.340 °C
Punt d'ebullició 3.383 K, 3.110 °C
Entalpia de fusió ? 15 kJ·mol−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.788 1.982        
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3 (òxid amfòter)
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 581 kJ·mol−1
Radi atòmic 174 pm
Radi covalent 169±3 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal empaquetada compacta
Curi té una estructura cristal·lina hexagonal empaquetada
Ordenació magnètica Antiferromagnètic→transició paramagnètica a 52 K[1]
Resistivitat elèctrica 1,25[1] µΩ·m
Nombre CAS 7440-51-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del curi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
242Cm traça 160 d SF - -
α 6,1 238Pu
243Cm traça 29,1 a α 6,169 239Pu
ε 0,009 243Am
FE - -
244Cm traça 18,1 a SF - -
α 5,8048 240Pu
245Cm traça 8.500 a SF - -
α 5,623 241Pu
246Cm traça 4.730 a α 5,475 242Pu
SF - -
247Cm traça 1,56×107 a α 5,353 243Pu
248Cm traça 3,40×105 a α 5,162 4 244Pu
SF - -
250Cm sin 9.000 a SF - -
α 5,169 246Pu
β 0,037 250Bk

El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96. Es tracta d'un actinoide.[2] Fou descobert el 1944, essent el tercer transurànid a ser sintetitzat,[3] pels científics estatunidencs Glenn T. Seaborg, Ralph A. James i Albert Ghiorso i fou anomenat en honor de Marie i Pierre Curie, pioners en la recerca sobre la radioactivitat.[4] S'ha emprat per sintetitzar per primera vegada elements de major nombre atòmic (californi i livermori), com a combustible en alguns generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG) emprats en satèl·lits i vehicles d'exploració espacial i com a font de partícules alfa en espectròmetres de raigs X de partícules α (APXS), també de vehicles espacials.

  1. 1,0 1,1 Schenkel, R «The electrical resistivity of 244Cm metal» (en anglès). Solid State Communications, 23, 6, 1977, pàg. 389. Bibcode: 1977SSCom..23..389S. DOI: 10.1016/0038-1098(77)90239-3.
  2. «curi». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 agost 2021].
  3. Trifonov, D. N.; Trifonov, V. D.. «Transuranium elements». A: Chemical Elements - How They Were Discovered (en anglès). Moscou: MIR, 1982, p. 226-238. 
  4. Enghag, Per. Encyclopedia of the Elements (en anglès). WILEY-VCH Verlag GmbH, 2008, p. 76. ISBN 3-527-30666-8. 

Curi

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne