David Hilbert

David Hilbert
	(1912)
Biografia
Naixement	23 gener 1862 ; Kaliningrad (Rússia)
Mort	14 febrer 1943 (81 anys); Göttingen (Alemanya)
Sepultura	Cementiri municipal de Göttingen 51° 31′ 57″ N, 9° 54′ 35″ E / 51.5325°N,9.90969°E
Residència	Alemanya
Formació	Universitat de Königsberg ; Collegium Fridericianum
Tesi acadèmica	Über invariante Eigenschaften specieller binärer Formen, insbesondere der Kugelfunctionen (1885 )
Director de tesi	Ferdinand von Lindemann
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, geometria, teoria de nombres, matemàtiques, espai de Hilbert, lògica matemàtica i física matemàtica
Lloc de treball	Göttingen
Ocupació	matemàtic, filòsof, professor d'universitat, físic
Ocupador	Universitat de Göttingen
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1932–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1929–); Royal Society (1928–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1907–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1903–); Acadèmia Bavaresa de Ciències (1903–); Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Acadèmia de Ciències de Göttingen ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Accademia Nazionale dei Lincei ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia de Ciències d'Hongria
Interessat en	Configuració
Alumnes	Wilhelm Ackermann, Richard Courant, Erich Hecke i Otto Blumenthal
Influències	Immanuel Kant
Obra
Obres destacables	Obres destacables Teorema de la base de Hilbert; (1932) Anschauliche Geometrie ;
Estudiant doctoral	Max Dehn, Serguei Bernstein, Klara Löbenstein, Rudolf Schimmack, Teiji Takagi, Hermann Weyl, Richard Courant, Erhard Schmidt, Paul Hertz, Werner Boy, Wilhelm Ackermann, Otto Blumenthal, Erich Hecke, Oliver Dimon Kellogg, Kurt Schütte, Charles Albert Noble, Anne Lucy Bosworth, Charles Haseman, Earle Raymond Hedrick, Georg Hamel, Max Mason, Felix Bernstein, Edward Kasner, Rudolf Fueter, Margarethe Kahn, Ernst Hellinger, Alfred Haar, Andreas Speiser, Hugo Steinhaus, David Clinton Gillespie, Otto Neugebauer, Ludwig Föppl, Alexandru Myller, Wallie Abraham Hurwitz, Bernhard Baule, Ugo Napoleone Giuseppe Broggi, Wilhelmus Westfall, Walther Rosemann, Gottfried Rückle, Heinrich Dörrie, Kurt Grelling, Johann Oswald Müller, Heinrich Behmann, Georg Prange, Paul Funk, Albert Andrae, Walter Lietzmann, Arnold Schmidt, Gabriel Sudan, Arthur Robert Crathorne, Edgar Jerome Townsend, Hans von Schaper, Michael Feldblum, Fritz Beer, Legh Wilber Reid, Karl Sigismund Hilbert, Sophus Marxsen, Lubov Zapolskaya, Otto Zoll, Paul Kirchberger, Albert Kraft, Hugo Kistler, William D. Cairns, Johannes Otto Mühlendyck, Hans Bolza, Jakob Grommer, Kurt Schellenberg, Willi Windau, Gerhard Janßen, Rudolf Schimmack, Eva Koehler, Georg Lütkemeyer, Hellmuth Kneser, Robert König, Haskell Curry i Hyman Levy
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1009] ;
Família
Cònjuge	Käthe Hilbert
Fills	Franz Hilbert
Premis
	(1942) Medalla Goethe d'Art i Ciència; (21 juny 1928) Membre estranger de la Royal Society; (1910) Premi Bolyai; (1907) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; (1906) Medalla Cothenius; (1903) Premi Poncelet; (1903) Medalla Lobatxevski; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències ;

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany. És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle xix i començaments del xx. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert,^[1] un dels fonaments de l'Anàlisi funcional.

Hilbert va ser un ferm defensor de la Teoria de conjunts i dels Nombres transfinits postulats per Georg Cantor.^[2] Un conegut exemple del seu lideratge a les Matemàtiques va ser la presentació dels 23 Problemes de Hilbert al Congrés Internacional de Matemàtiques de l'any 1900 a París.

Hilbert i els seus deixebles van contribuir de forma important a establir rigor i a desenvolupar les modernes eines de la Física matemàtica. També és reconegut com un dels fundadors de la Teoria de la demostració i de la Metamatemàtica, així com per haver estat l'impulsor del Programa Formalista.^[3]

↑ «David Hilbert» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 25 juliol 2013].
↑ És coneguda la seva frase «Ningú ens expulsarà del paradís que Cantor va crear per a nosaltres», pronunciada en una conferència de 1925 de la Societat Matemàtica de Westphalia. Bagaria, Joan. Una petita excursió al paradís de Cantor. (AMatemàtiques del segle XX, Manuel Castellet, editor. Fundació Caixa de Sabadell, 2003)
↑ Zach, Richard. «Hilbert's Program» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 31-07-2003. [Consulta: 25 juliol 2013].

[1] «David Hilbert» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 25 juliol 2013].

[frase-2] És coneguda la seva frase «Ningú ens expulsarà del paradís que Cantor va crear per a nosaltres», pronunciada en una conferència de 1925 de la Societat Matemàtica de Westphalia. Bagaria, Joan. Una petita excursió al paradís de Cantor. (AMatemàtiques del segle XX, Manuel Castellet, editor. Fundació Caixa de Sabadell, 2003)

[stanford-3] Zach, Richard. «Hilbert's Program» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 31-07-2003. [Consulta: 25 juliol 2013].

[1]

[2]

[3]