Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 abril 1964 (60 anys) Santa Barbara (Califòrnia) |
Nacionalitat | Estats Units d'Amèrica Canadà |
Religió | Budisme |
Formació | Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Eugene Lang College of Liberal Arts (en) San Marcos High School (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica Canadà |
Ocupació | compositor, director d'orquestra, escriptor |
Gènere | Postmodernitat |
Moviment | Postmodernitat |
Família | |
Cònjuge | Sonja Vectomov (2014–) |
Lloc web | davidwoodard.com |
David James Woodard ( /ˈwʊdɑːrd/ (?·pàg.); nascut el 6 d'abril de 1964) és un escriptor i director d'orquestra estatunidenc. Durant la dècada dels noranta, va inventar el terme “prèquiem”, una paraula composta per la unió de preventiu i rèquiem, per descriure la seva pràctica budista de compondre música dedicada a ser tocada durant o poc abans de la mort del seu subjecte.[1][2]
Els serveis memorials de Los Angeles, en els quals Woodard ha estat director o director de música, inclouen una cerimònia cívica de 2001 celebrada a l'ara obsolet funicular ferroviari Angels Flight, en honor de l'accident a causa del qual Leon Praport va morir i en el qual la seva vídua Lola va resultar lesionada.[3][4]:125 Ha realitzat diversos rèquiems per la fauna, incloent un per un pelicà bru de Califòrnia, a la cresta de berma d'una platja en què va caure l'animal.[5][6]:152–153
Woodard és conegut per les seves rèpliques de la Dreamachine (màquina de somnis), un làmpada lleugerament psicoactiva que han estat exhibides en museus d'art a tot el món. A Alemanya i el Nepal, és conegut per les seves contribucions a la revista literària Der Freund, incloent escrits sobre el karma interespècie, la consciència de les plantes, i l'assentament paraguaià a Nova Germania.[7]