Dinastia Qing

No s'ha de confondre amb Dinastia Qin o Dinastia Qi del Sud o Dinastia Qi del Nord.

Dinastia Qing

ᡩᠠᡳᠴᡳᠩ ᡤᡠᡵᡠᠨ (mnc)
Tipus	estat xinès històric i període històric
Himne	Gong Jin'ou (4 octubre 1911-1912)
Localització
38° N, 103° E / 38°N,103°E / 38; 103
Capital	Fengtian Fu (en) (1625–1644) Fengtian Fu (en) (1644–1905) Shuntian Fu (1644–1912)
Conté la subdivisió	Anhui (en) Fengtian (en) Fujian (en) ../... 26+
Població humana
Població	383.100.000 (1912) (26,06 hab./km²)
Idioma oficial	manxú mongol xinès tibetà
Religió	Heaven worship (en) , budisme, cristianisme, taoisme i islam
Geografia
Part de	Ming Qing Xina imperial tardana
Superfície	14.700.000 km²
Limita amb	Imperi Japonès Regne de Sikkim Dinastia Nguyen Regne del Nepal Bhutan Dinastia Namgyal de Ladakh Imperi Coreà Kanat Kazakh Imperi Rus Dinastia Joseon Kanat de Zungària Raj britànic Dinastia Konbaung
Dades històriques
Anterior	dinastia shun, Ming, dinastia Ming del Sud, regne de Tungning, Kanat de Zungària, Xi dynasty (en) , Regne Celestial Taiping, Later Jin (1616-1636) (en) i Da Ming Shun Tian Guo (en)
Creació	1636
Dissolució	1912
Següent	Taiwan
Organització política
Forma de govern	monarquia absoluta
Moneda	Tael

Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
Zhou Occidental
Zhou Oriental
Primaveres i Tardors
Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
Han Occidental
Dinastia Xin
Han Oriental
Tres Regnes 220–280
Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
Jin Occidental	16 Regnes 304–439
Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals 420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960	Dinastia Liao 907–1125
Dinastia Song 960–1279
Song del Nord		Xia Occ.
Song del Sud	Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular de la Xina Des del 1949	República de la Xina (Taiwan) Des del 1945
Aquesta caixa:

La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming. Era d'origen manxú, i estaven emparentats amb els jurtxets que al segle xiii havien conquerit la Xina establint la dinastia Jin, per això el primer nom que van adoptar fou Jin Posteriors.

La dinastia va ser fundada per Nurhaci (1559-1626) del clan Aisin Giorio de Manxúria. En 1644 els manxús, aprofitant el caos intern a la Xina a causa de les rebel·lions internes que minaven les forces militars de la dinastia Ming, van prendre el poder a la Xina, instaurant un nou imperi, l'Imperi del Gran Qing. Fundada el 1616 amb el nom de dinastia dels Jin Posteriors, aquest nom va ser canviat pel de «Qing», que significa «clar», o «pur», des de 1636.^[1] Després d'apoderar-se de Pequín el 1644, els manxús van estendre el seu poder fins a posseir la major part del territori actual de la Xina. Tanmateix, la pacificació del país no va ser completada abans de 1683.

Al llarg del període, la dinastia Qing es va associar fortament a la cultura xinesa. Tanmateix, el seu poder militar es debilità en el transcurs del segle xix i, enfrontats a les pressions internacionals i a revoltes internes, patiren diverses derrotes militars que tingueren com a conseqüència el declivi de la dinastia a partir de la segona meitat del segle xix. Durant el regnat de l'emperador Daoguang (1820–1850), la Xina va patir la Guerra de l'Opi (1840) quan els Estats Units i el Regne Unit imposaren el tràfic de l'opi, abans prohibida per l'emperador, i obtingueren concessions amb privilegis comercials. Poc després, la dinastia va patir un seguit de revoltes populars com l'anomenada Rebel·lió Taiping (1851-1864) que era una mostra del descontentament popular. L'Emperadriu Cixi, concubina de l'emperador Xianfeng (1850-1861), va ser qui va governar de facto el país durant 47 anys. La dinastia Qing fou enderrocada de resultes de la Revolució Xinhai, quan el 12 de febrer de 1912 va abdicar el darrer emperador, Pu Yi, que tenia llavors set anys.