El Dret Constitucional és una branca del Dret Públic el camp d'estudi de la qual inclou l'anàlisi de les lleis fonamentals que defineixen un estat.[1] Entre els principis doctrinals del dret constitucional hi ha la divisió de poders (poder legislatiu, poder executiu i poder judicial).[2][3] És matèria d'estudi del Dret Constitucional tot el que té a veure amb la forma d'estat, la forma de govern, els drets fonamentals i la regulació dels poders públics, incloent-hi tant les relacions entre els poders públics com les relacions entre els poders públics i els ciutadans.[4]
Com que el nombre d'estats s'ha multiplicat, també ho han fet les constitucions i amb elles el cos del dret constitucional, encara que a vegades aquesta llei emana de fonts fora de l'estat. Especialment des de mitjan segle xx, la protecció dels drets individuals s'ha convertit també en una preocupació de les institucions supranacionals.[4]