El dret sexual, dret sexual patriarcal, dret sexual masculí o dret sexual masculí damunt la dona és la idea masclista de que els homes, en tant que mascles, tenen dret a satisfer el seu desig sexual independentment del desig i consentiment de l'altra persona. Té validesa moral, efecte jurídic i component religiós. Tot i que la idea i la pràctica és antiga, formant part dels tradicionals "drets i obligacions" matrimonials, l'expressió per a esmentar-la no es va generalitzar fins a l'any 2012. La idea de dret sexual forma part de la cultura de la violació.[1][2][3][4]
El dret sexual preten legitimitzar la violació domèstica o a desconegudes, implicant en el primer cas que una dona ha d'oferir sexe a la seva parella encara que no li vingui de gust o que no li agradi el que li proposa, i en el segon cas que van ser elles les que van dir o fer alguna cosa que va provocar el desig del violador i que per tant tenen l'obligació de satisfer-lo. Així, defensa l'esclavatge sexual dins de la família, basant-se en la "intimitat familiar i la singularitat cultural", i justifica la prostitució, considerant-la necessària pel fet de, segons aquesta ideologia, que existeix a "totes les cultures" (vegeu Androcentrisme i Universalisme masculí).[5][4][3]
És un dels factors socials que fan augmentar el risc de violacions. Contempla que l'home necessita satisfer immediatament el seu desig, que no és capaç de controlar-se i que qualsevol impediment atempta contra la seva persona. Pel dret sexual de l'home, el cos de la dona i dels infants és "violable" mentre que el dels homes mai no ho és. Això té l'efecte que un home violat és automàticament considerat "menys home".[6][3][4][5]