Back Du Fu AF ዱ ፉ AM Du Fu AN Tu Fu ANG دو فو Arabic دو فو ARZ Du Fu AST Du Fu AZ دو فو AZB Ду Фу BA
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (zh) 杜甫  712 Gongyi (dinastia Tang) | ||
| Mort | 770 (57/58 anys) Tanzhou (dinastia Tang) | ||
| Sepultura | Pingjiang County (en)  28° 34′ 19″ N, 113° 35′ 17″ E / 28.5720639°N,113.5880091°E | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | poeta, escriptor, cal·lígraf | ||
| Família | |||
| Família | Du clan of Jingzhao (en) | ||
| Fills | Du Zongwen, Du Zongwu, Du Siye | ||
| Pare | Du Xian | ||
  
 | |||
Du Fu (en xinès: 杜甫; en pinyin: Dù Fǔ), també conegut com a Du Shàolíng (杜少陵) o Du Gōngbù (杜工部) (712 - 770), fou un destacat poeta xinès durant l'època de la dinastia Tang. El seu nom de cortesia era Zǐ Mei (子美).[1]
Contemporani i amic de Li Bai, la seva poesia va tenir, però, un caràcter més polític i social que la d'aquell. Encara que va suspendre els exàmens imperials en una ocasió, va arribar a convertir-se en funcionari de l'estat, i treballà a la cort de l'emperador Suzong de Tang.
La seva vida va passar per moltes vicissituds, la principal de les quals seria la rebel·lió d'An Lushan de 755, que va desestabilitzar tot el país i va obligar Du Fu a abandonar, al costat de la cort Tang, la capital Chang'an. Passaria la resta de la seva vida en condicions molt precàries.
Per l'originalitat de la seva obra, no va aconseguir un gran reconeixement en vida. Tanmateix, el seu prestigi i fama no cessaria de créixer després de la seva mort, i arribà a convertir-se en un dels més grans escriptors de la història xinesa; la influència s'ha deixat sentir en generacions posteriors de poetes tant a la Xina com al Japó. A Occident, un dels seus traductors més importants (a l'anglès) va ser Kenneth Rexroth.[2]
Encara que inicialment era poc conegut per altres escriptors, les seves obres van arribar a tenir una gran influència tant en la cultura literària xinesa com japonesa. De la seva escriptura poètica s'han conservat prop de mil cinc-cents poemes al llarg dels segles.[3] Els crítics xinesos l'han anomenat el poeta-historiador i el poeta-sàvi, mentre que l'abast de la seva obra li ha permès ser presentat als lectors occidentals com «el xinès Virgili, Horaci, Ovidi, Shakespeare, Milton, etc. Burns, Wordsworth, Béranger, Hugo o Baudelaire».[4]
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ Ebrey, 103.
- ↑ Hung, 1.