La duresa és una qualitat de l'aigua relacionada amb el contingut en dissolució de cations metàl·lics no alcalins, bàsicament els cations alcalinoterris calci, Ca2+, i magnesi, Mg2+.[1]
La duresa també inclou els efectes d'altres cations divalents com l'estronci, Sr2+, el ferro (2+), Fe2+, i el manganès (2+), Mn2+, i també el trivalent alumini, Al3+, però aquests cations no es troben habitualment en les aigües superficials o subterrànies o la seva concentració és negligible comparada amb la dels cations Ca2+ i Mg2+. Els efectes de la duresa de l'aigua s'observa en la precipitació dels sabons impedint que realitzin la seva funció netejadora, i en les incrustacions de carbonat de calci, CaCO₃, que es produeixen dintre dels dipòsits que contenen aigua calenta o dintre els conductes pels quals circula aigua calenta.[1]
La duresa, simbolitzada Dt, en mg CaCO₃/L, s'obté amb l'expressió:[1]