Economia social

L'economia social és la part de l'economia situada entre el sector públic i el sector privat tradicional capitalista. Es caracteritza per l'objectiu de servir l'interès dels seus membres i la col·lectivitat, d'organitzar-se democràticament i de distribuir els seus beneficis d'acord amb criteris que primen les persones i el factor treball abans que el capital. Les formes empresarials que tradicionalment s'ha considerat que integren l'economia social són les cooperatives en totes les seues formes, les mutualitats, les associacions i les fundacions. A Europa hi existeixen Lleis d'Economia Social, com a Espanya, la primera que va ser aprovada a Europa, a Portugal, Grècia, França i Romania. A Europa l'economia social representa més de 14 milions de persones treballadores segons l'informe de CIRIEC-EESC.^[1]

En els darrers anys han sorgit noves denominacions per a aquest sector empresarial protagonitzat per la societat civil i concebut per a servir l'interès general de les comunitats on s'ha desenvolupat,^[2] com el tercer sector, l'economia social i solidària i les empreses socials. L'economia feminista té la voluntat d'erradicar les desigualtats de poder per raó de gènere al treball, lluitant per l'equitat de gènere i la corresponsabilitat social. Per això, el punt de vista de l'economia feminista s'inclou a l'economia social i solidària.^[3]