L'ectosimbiosi és una forma de comportament simbiòtic en què un paràsit viu a la superfície corporal de l'hoste, incloses les superfícies internes com el revestiment del tub digestiu i els conductes de les glàndules. L'espècie paràsit és generalment un organisme immòbil o sèssil que existeix fora del substrat biòtic a través del mutualisme, el comensalisme o el parasitisme.[1][2] L'ectosimbiosi es troba en una àmplia gamma d'ambients i en moltes espècies diferents.
En algunes espècies, l’ambient simbiòtic proporcionat tant pel paràsit com per l’hoste és mútuament beneficiós. En investigacions recents s’ha comprovat que aquesta micro-flora evoluciona i es diversifica ràpidament en resposta a canvis en el medi extern, per tal d’estabilitzar i mantenir un entorn ectosimbòtic beneficiós.[3]