Electorat del Palatinat

Pfalzgrafschaft bei Rhein
*Kurfürstentum von der Pfalz* o *Kurpfalz*
Palatinat del Rin
Electorat del Palatinat
Bandera	Escut
Informació
Capital	Heidelberg (1085–1690); Düsseldorf (1690–1720); Mannheim (1720–1803)
Idioma oficial	alemany i alemany del Palatinat o pfälzisch
Període històric
Establiment	1085
Desaparició del Comtat palatí de Lotaríngia	1085
Confirmació com a Electorat	1356
Pau de Westfàlia	1648
Incorporació a l'Electorat de Baviera	1777
Tractat de Lunéville	1801
Dissolució	1803
Política
Forma de govern	monarquia feudal ; Principat
Comte palatí ; Príncep elector
	Enric II de Laach (primer)
	Maximilià I Josep de Baviera (últim)

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors des de la Butlla d'or de 1356.

Era un territori fragmentat que s'estenia des del marge esquerre de l'Alt Rin i la serralada de Hunsrück, en el que avui és la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat, a les parts adjacents de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena (senyoria de Seltz de 1418 a 1766) fins al territori contrari a la riba oriental del Rin, a l'actual Hessen i Baden-Württemberg a la zona d'Odenwald, i a la regió meridional de Kraichgau, que conté les capitals de Heidelberg i Mannheim.

Els comtes palatins del Rin ocupaven el càrrec de vicaris imperials als territoris sota la llei franca (a Francònia, Suàbia i Renània) i es classificaven entre els prínceps seculars més significatius del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu clímax i declivi està marcat per la regla de l'elector Palatí Frederic V, la coronació del qual com a rei de Bohèmia en 1619 va provocar la Guerra dels Trenta Anys, quan el Palatinat fou ocupat per Espanya després de la batalla de la Muntanya Blanca.^[1] Després de la Pau de Westphalia de 1648, les terres destrossades van ser afectades per la Guerra de les Reunions llançada per Lluís XIV de França,^[2] que va culminar amb la Guerra dels Nou Anys (1688-97). Governat en la unió personal amb l'electorat de Baviera des de 1777, finalment l'Electorat del Palatinat va desaparèixer amb la mediatització alemanya el 1803.

↑ Spielvogel, Jackson J. Western Civilization: Volume II: Since 1500 (en anglès). Wadsworth Publishing, 2006, p. 447. ISBN 978-0-534-64604-2.
↑ Smyth, James Carmichael. Chronological epitome of the wars in the Low countries, from the Peace of the Pyrenees in 1659, to that of Paris in 1815 (en anglès), 1825, p. 68-69.

[1] Spielvogel, Jackson J. Western Civilization: Volume II: Since 1500 (en anglès). Wadsworth Publishing, 2006, p. 447. ISBN 978-0-534-64604-2.

[2] Smyth, James Carmichael. Chronological epitome of the wars in the Low countries, from the Peace of the Pyrenees in 1659, to that of Paris in 1815 (en anglès), 1825, p. 68-69.

[1]

[2]