Electrocardiograma

No s'ha de confondre amb Fonocardiograma.

L'electrocardiograma (ECG, o EKG de l'alemany Elektrokardiogramm)^[1][2][3] és l'enregistrament transtoràcic de l'activitat elèctrica del cor de l'activitat elèctrica del cor^[4] a través del temps, capturada externament pels elèctrodes de la pell.

Es tracta d'un enregistrament no invasiu produït per un dispositiu anomenat electrocardiògraf. L'electrocardiografia seria la interpretació de l'electrocardiograma. L'etimologia del terme es deriva d'electro, ja que està relacionat amb l'activitat elèctrica, cardio, grec per al cor, i el grafos, una arrel grega que significa "escriure".

Els impulsos elèctrics al cor s'originen en el node sinusal i viatgen a través del sistema de conducció intrínseca al múscul del cor. Els impulsos estimulen les fibres musculars del miocardi per contraure i així induir la sístole. Les ones elèctriques es poden mesurar en els elèctrodes col·locats en punts específics en la pell. Segons la posició (dalt, baix, dreta, esquerra, davant, etc.) dels elèctrodes en relació al cor es mesura de l'activitat de diferents parts del múscul cardíac. Un ECG mostra el voltatge entre parells d'elèctrodes, i l'activitat muscular que mesura, de diferents direccions, també es pot entendre com a vectors. La pantalla (o la impressió en un paper especial) mostra el ritme global del cor i la debilitat (o be la hipertròfia) en diferents parts del múscul del cor. És la millor manera de mesurar i diagnosticar els ritmes anormals del cor (arrítmies),^[5] sobretot els ritmes anormals causats pel dany al teixit conductor que porta els senyals elèctrics, o ritmes anormals causats pels desequilibris electrolítics.^[6] En un infart de miocardi (IM), l'ECG pot identificar si el múscul cardíac ha estat danyat en àrees específiques, encara que no es cobreixin totes les àrees del cor.^[7] L'ECG no pot mesurar de manera fiable la capacitat de bombament del cor, per això s'utilitzen els ultrasons (ecocardiografia) o proves de medicina nuclear.