Back الجنان الاصطناعية (كتاب) Arabic Les Paradis artificiels English Los paraísos artificiales Spanish بهشتهای مصنوعی FA Les Paradis artificiels French I paradisi artificiali Italian Paraísos Artificiais Portuguese Искусственный рай Russian 人造天堂 Chinese
(fr) Les Paradis artificiels  | |
|---|---|
.PNG) | |
| Subtítol | Opium et Haschisch |
| Tipus | obra escrita |
| Autor | Charles Pierre Baudelaire |
| Llengua | francès |
| Publicació | França, 1860 |
| Editorial | Auguste Poulet-Malassis |
| Tema | droga i poesia |
| Gènere | assaig |
Els paradisos artificials —en francès original Les Paradis artificiels— són un recull de poemes en forma d'assaig i prosa del poeta francès Charles Baudelaire,[1] publicat per primera vegada de manera completa com a tal el 1860 per l'editorial Poulet-Malassis, i que tracta sobre l'estat sota la influència de l'opi i l'haixix; descriu com aquestes substàncies permeten als homes assolir l'ideal al que aspiren a la primera part,[2][3] i a la segona —la transcripció d'un escrit de l'escriptor Thomas de Quincey— mostra els efectes assoladors que comporta el seu ús.[1]
La primera part, De l'Idéal artificiel, le Haschisch, fou publicada per primer cop el 30 setembre de 1858 a la Revue contemporaine;[2] en ella descriu la progressió amb què les drogues l'ajuden a escapar de la condició humana artificialment —ni que sigui per moments curts de temps—, començant per sensacions de benestar fins a arribar a l'èxtasi, conduint-lo al paradís, al seu propi «Idéal artificiel».[4] A la segona part, Enchantements et tortures d'un mangeur d'opium, publicada a la mateixa revista els dies 15 i 30 de gener de 1860 i influenciada per Confessions d'un Anglais mangeur d'opium de Thomas de Quincey, Baudelaire transcriu passatges de l'obra incloent-hi reflexions personals i analitzant la motivació de l'addicte.[2][3]
- ↑ 1,0 1,1 Bloom i Hobby, 2010, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Les Paradis artificiels». Charles Baudelaire (1821-1867). litteratura.com. Arxivat de l'original el 20 de gener 2012. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Osborn, 1967, p. 660-668.
- ↑ Thompson, 1997, p. 18.