Back اميليو دى كافالييرى ARZ Emilio de Kavalyeri AZ Emilio de’ Cavalieri German Emilio de' Cavalieri English Emilio di Cavalieri EO Emilio de' Cavalieri Spanish Emilio de’ Cavalieri Finnish Emilio de' Cavalieri French אמיליו דה קאוואליירי HE Emilio de Cavalieri Hungarian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1550 (Gregorià)  Roma | ||
| Mort | 11 març 1602 (51/52 anys) Roma | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques | ||
| Ocupació | compositor, coreògraf, ballarí, diplomàtic, organista | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Instrument | Orgue | ||
  
| |||
Emilio de' Cavalieri (Roma, abans de 1550 - Roma, 11 de març de 1602) va ser un compositor, organista, diplomàtic, coreògraf i ballarí del final del Renaixement.
De família noble i musical, fill de l'arquitecte Tommaso de' Cavalieri, germà del músic Marios, exercí com a organista a San Marcello, de Roma. El 1588 es va traslladar a Florència on el Cardenal Ferran de Mèdici el va contractar com a superintendent de l'art, vestuari, festes, teatre i música. Allà es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi. El 1589 va participar com a compositor (un madrigal i un ballet) en els intermedis escrits per al casament de Ferran amb Cristina de Lorena. El 1590, encara a Florència, va col·laborar amb el poeta Laura Guidiccioni escrivint la música, avui perduda, de les pastorals Il Satiro, La Disperazione di Fileno, Il Gioco della cieca (1595), en les que va fer els seus primers assaigs de cant monòdic. A més de la seva activitat musical, va treballar com a diplomàtic per als papes Innocenci IX i Climent VIII.
De 1587 a 1602, viatja amb freqüència a Roma com a encarregat de negocis del duc de Florència.
Cavalieri ha de ser considerat el verdader instaurador de l'estil monòdic teatral, encara que això no fos reconegut pels seus oponents florentins (Jacopo Peri i Giulio Caccini). La seva música era molt avançada per a l'estil de la seva època: La seva música vocal té una línia melòdica molt adornada i expressiva, característica que defineix al barroc primerenc. El seu estil musical va ser adoptat per altres compositors de l'escola romana del segle xvii, Domenico Mazzocchi, Giacomo Carissimi i Alessandro Scarlatti, van ser alguns d'ells. Fou el mentor per tot i per a tot de la cantant Vittoria Archilei (1582-1620).