Emmanuel Le Roy Ladurie
| (2014) |
|
|
Naixement | (fr) Emmanuel Bernard Marie Le Roy Ladurie 19 juliol 1929 Les Moutiers-en-Cinglais (França) |
---|
Mort | 22 novembre 2023 (94 anys) 14è districte de París (França) |
---|
Sepultura | cementiri de Sceaux |
---|
|
President Institut d'Història Social |
---|
2006 – 22 novembre 2023 ← Jean-François Revel |
Administrador general de la Biblioteca Nacional de França |
---|
1987 – 1993 ← André Miquel – Dominique Jamet → |
President Académie des Sciences Morales et Politiques |
---|
← Michel Albert – Marcel Boiteux → |
|
|
Formació | Facultat d'Art de París - doctorat (–1966) École Normale Supérieure (–1949) Lycée Lakanal Lycée Henri-IV |
---|
Director de tesi | Ernest Labrousse |
---|
|
Camp de treball | Microhistòria, canvi climàtic i edat mitjana |
---|
Ocupació | historiador, professor d'universitat, professor d'educació secundària |
---|
Ocupador | Bibliothèque nationale (en) (1987–1994) Collège de France, catedràtic (1973–1999) École des hautes études en sciences sociales, professor ajudant (1963–1973) Universitat de Montpeller (1960–1963) Centre Nacional de Recerca Científica (1958–1960) lycée Joffre (1955–1957) École pratique des hautes études |
---|
Partit | Partit Comunista Francès (–1956) Partit Socialista Unificat |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Escola dels Annales |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Jean-Clément Martin, Guy Bechtel, Jean-Michel Sallmann, Joël Cornette, Bernard Vincent, Line Teisseyre-Sallmann, Jacques Frayssenge, André Zysberg, Patrice Bourdelais, Agnès Fine, Dorit Raines i Stefan Lemny |
---|
|
Cònjuge | Madeleine Le Roy Ladurie |
---|
Fills | François Le Roy Ladurie, Anne Chattaway |
---|
Pare | Jacques Le Roy Ladurie |
---|
Germans | Marie Fauroux |
---|
|
|
|
|
Emmanuel Le Roy Ladurie (Les Moutiers-en-Cinglais, 19 de juliol de 1929 - 14è districte de París, 22 de novembre de 2023)[1] va ser un erudit i historiador francès. Titular de la càtedra d'història de la civilització moderna al Collège de France, director d'estudis a l'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales i deixeble de Fernand Braudel, va esdevenir en la dècada del 1970 una figura emblemàtica de la corrent historiogràfica de la Nouvelle Histoire. Algunes de les seves obres que formen part del corrent de l'antropologia històrica van tenir un gran èxit de públic.[2]
Les seves principals aportacions en l'àmbit del coneixement històric que fan referència a la història econòmica i social del món rural i a la història del medi ambient, en particular a través del seu treball pioner sobre la història del clima, li van donar un gran prestigi internacional.