Enric VIII d'Anglaterra |
Nom original | (en) Henry VIII |
---|
|
Naixement | 28 juny 1491 Palau de Placentia (Anglaterra) |
---|
Mort | 28 gener 1547 (55 anys) Palau de Whitehall (Anglaterra) |
---|
Causa de mort | causes naturals |
---|
Sepultura | Capella de Sant Jordi |
---|
|
Monarca d'Irlanda |
---|
18 juny 1542 – 28 gener 1547 (Gregorià) ← Enric VII d'Anglaterra – Eduard VI d'Anglaterra → |
Monarca d'Anglaterra |
---|
21 abril 1509 – 28 gener 1547 (mort en el càrrec) ← Enric VII d'Anglaterra – Eduard VI d'Anglaterra → |
Senyor d'Irlanda |
---|
1509 – 1542 |
Comtat de Chester |
---|
febrer 1503 – 21 abril 1509 |
Príncep de Gal·les |
---|
febrer 1503 – 21 abril 1509 |
Duc de Cornualla |
---|
octubre 1502 – 21 abril 1509 |
Duc de York |
---|
31 octubre 1494 – 18 febrer 1504 |
Comte Mariscal |
---|
1494 – 1509 |
Lord Warden of the Marches (en) |
---|
1494 – |
Lord tinent d'Irlanda |
---|
1494 – |
Lord Warden of the Cinque Ports |
---|
1493 – |
|
|
Religió | Anglicanisme i Església catòlica llatina |
---|
|
Ocupació | monarca (1509–1547), compositor |
---|
|
Títol | Monarca d'Irlanda (1542–1547) Monarca d'Anglaterra (1509–1547) Senyor d'Irlanda (1509–1542) Comtat de Chester (1503–1509) Príncep de Gal·les (1503–1509) Duc de Cornualla (1503–1509) Duc de York (1494–1504) |
---|
Família | Dinastia Tudor |
---|
Cònjuge | Caterina Parr (1543–1547), mort de la persona Caterina Howard (1540–1542), mort del cònjuge Anna de Clèveris (1540–1540), nul·litat matrimonial Jane Seymour (1536–1537), mort del cònjuge Anna Bolena (1533–1536), nul·litat matrimonial Caterina d'Aragó (1509–1533), nul·litat matrimonial |
---|
Parella | Elizabeth Blount Jane Popincourt Anne Bassett Elizabeth Carew Margaret Shelton Elizabeth Stafford Joan Dingley Maria Bolena Anne Stafford, Countess of Huntingdon |
---|
Fills | Enric de Cornualla () Caterina d'Aragó fetus nascut mort mascle Tudor () Caterina d'Aragó Henry Tudor, duc de Cornualles () Caterina d'Aragó Maria I d'Anglaterra () Caterina d'Aragó fetus nascut mort femella Tudor () Caterina d'Aragó Henry FitzRoy () Elizabeth Blount Catherine Carey () William CareyMaria Bolena Thomas Stukley () Hugh StucleyJane Pollard Richard Edwards () Agnes Edwards Henry Carey, 1st Baron Hunsdon () William CareyMaria Bolena Ethelreda Malte () Joan Dingley Elisabet I d'Anglaterra () Anna Bolena Enric, duc de Cornwall () Anna Bolena infant mort en néixer Tudor () Anna Bolena Eduard VI d'Anglaterra () Jane Seymour fetus nascut mort femella Tudor () Caterina d'Aragó |
---|
Pares | Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York |
---|
Germans | Elisabet Tudor Margarida Tudor Maria Tudor i de York Caterina Tudor Eduard Tudor Artur de Gal·les Edmund Tudor |
---|
Parents | Ferran el Catòlic, sogre Joan d'Aragó, cunyat Felip el Bell, cunyat Jaume V d'Escòcia, nebot Maria I d'Escòcia, besneboda |
---|
|
|
Signatura |
|
|
|
|
|
Enric VIII d'Anglaterra (anglès: Henry VIII) (Palau de Placentia, 28 de juny de 1491 - Palau de Whitehall, 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casa Tudor, fill d'Enric VII i Elisabet de York. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana),[1] la dissolució dels monestirs, i la unió d'Anglaterra amb Gal·les.
També va promulgar legislacions importants, com les diverses actes de separació amb l'Església de Roma,[2] de la seva designació com cap suprem de l'Església d'Anglaterra, les Union Acts de 1535 i 1542, que van unificar a Anglaterra i Gal·les com un sol estat, la Buggery Act de 1533, primera legislació contra la sodomia a Anglaterra, la Witchcraft Act de 1542, que castigava amb la mort la bruixeria.[3]
Va ser un àvid apostador i jugador de daus. En la seva joventut va practicar esports com les justes, la caça i el royal tennis, avantpassat de l'actual tennis. Va ser també un músic complet, escriptor i poeta. També es va involucrar en la reconstrucció i millorament de diversos edificis importants, com el palau Nonsuch, la capella del King's College a Cambridge, i l'Abadia de Westminster a Londres. En molts casos es tractava d'edificis confiscats, per exemple al Cardenal Thomas Wolsey, entre ells Christ Church a Oxford, el palau de Hampton Court, el palau de Whitehall i el Trinity College a Cambridge.
La protecció que va dispensar al pintor alemany Hans Holbein es va traduir en una formidable sèrie de retrats i dibuixos a color, que efigien a molts personatges de la Cort d'aquella època. Destaca l'efígie del mateix Enric VIII, del Museu Thyssen-Bornemisza.
- ↑ «Enric VIII d'Anglaterra». GEC. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ Tenir en compte que va trencar amb el catolicisme romà, recent Eduard VI, el seu successor, trencaria amb el catolicisme.
- ↑ Segons assenyalava el Witschcraft Act, «per invocar o conjurar a un esperit demoníac».