Un equipament,[1] en urbanisme, és qualsevol àmbit espacial o territorial, com pot ser un terreny, un solar, un edifici o part d'un edifici, que estigui vinculat al conjunt d'activitats humanes d'interès públic, social o comunitari necessàries per al correcte funcionament d'una ciutat, un municipi, un barri o un polígon de nova urbanització. Així mateix, en l'ordenació del territori o la planificació regional, el mateix mot designa qualsevol àmbit o espai vinculat al conjunt de funcions i activitats similars referides al corresponent nivell o escala territorial. En la legislació i el planejament urbanístic, el mot «equipament» s'aplica, sobretot als terrenys que en qualsevol classe de sòl s'han habilitat o es reserven per realitzar les activitats esmentades.[2]
Malgrat compartir la definició anterior, s'exclouen del concepte d'«equipament» els següents àmbits espacials:
Els equipaments formen part de l'estructura orgànica del territori, ja que es defineixen com a sistemes generals dependents del corresponent nivell de servei o gestió.[5]
Els equipaments poden ser públics o privats en funció de la seva titularitat. Per als equipaments de nova creació, la titularitat la determina el planejament urbanístic general (PGOU) o, si escau, un pla especial urbanístic format i aprovat a l'efecte.[6] Per als equipaments de titularitat pública són vàlides totes les formes de gestió que preveu la legislació aplicable, inclosa la gestió privada mitjançant concurs públic o concessió administrativa, etc.