Un escenari és l'espai físic destinat a la interpretació de produccions d'arts escèniques. L'escenari acull els intèrprets mentre fan l'espectacle i fa de punt focal per al públic.[1]
L'espai escènic pot utilitzar-se d'una manera més o menys clàssica o innovadora, i entès com a espai artístic pot referir-se a un terme propi de l'art d'avantguarda que supera en dimensions físiques i conceptuals a l'escenari tradicional, vulnerant el principi clàssic de separació amb el públic o quarta paret.
Hi ha quatre tipus d'escenaris que varien quant al seu ús i en relació amb el públic. La forma més comuna a Occident és l'escenari tipus prosceni, en el que el públic es localitza a un costat de l'escenari i la resta dels costats queden ocults. Els escenaris centrals són similars als tipus prosceni, però amb una plataforma o àrea d'interpretació que s'estén cap al públic de manera que aquest se situa en tres costats. En un escenari dit "rodó" el públic es localitza en els quatre costats de l'escenari. Un quart tipus d'escenari és aquell que es construïx específicament per a una representació o que involucra un espai preexistent (per exemple la coberta d'un vaixell) i l'adaptat com a escenari.
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].