Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions. Són estructures molt vastes compostes d'esquelets de corall.[1] Els coralls vius van creixent sobre una base de corall mort i formen una roca calcària molt resistent. Els coralls creixen als mars tropicals, a la zona fòtica, on hi ha acció contínua de les onades. Els pòlips dels coralls necessiten una aportació mesurada de nutrients i l'aigua neta, no gaire calenta i poc profunda per a créixer. Una costa d'esculls coral·lins és un ecosistema marí format per una comunitat d'éssers vius a l'oceà. Les costes de corall presenten una morfologia de monticles rocosos, plataformes o cordons que s'eleven per sobre del fons marí rocós, i estan constituïts per organismes vius i els exoesquelets dels que ja han mort. Aquests s'originen en aigües tropicals entre uns 30° latitud nord i 25° latitud sud.
L'any 2018 fou declarat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient com a l'Any Internacional dels Esculls de Corall.[2] Els esculls de corall són en l'actualitat un dels ecosistemes més amenaçats del planeta,[3] com a resultat tant del canvi climàtic,[4] que va desencadenar l'episodi de blanqueig coral·lí de 2014-2016 (el més important des que es tenen registres), com de la pressió local antropogènica,[5][6] la sobrepesca,[7] i pràctiques pesqueres destructives.[8] Tot i això, la conscienciació referent a aquesta problemàtica ambiental, tant del gran públic com dels responsables polítics i de la societat civil, segueix sent insuficient per dur a terme els canvis necessaris en les polítiques, la legislació i el comportament públic.
La biodiversitat dels esculls de corall fa que siguin considerats l'equivalent marí de les selves pluvials a terra ferma.[9]